Estètica

Aquest curs d´estètica adreçat als alumnes del Batxillerat artístic es proposa estimular l´alumnar davant del fet artístic, fer-lo reflexionar sobre els conceptes fonamentals del coneixement estètic desplegats al llarg de la història d´aquesta matèria. Això li ha de permetre endinsar-se dins d´aquest món suggerent i alhora complex. Però això no és suficient. La reflexió estètica ha de cimentar-se en l´anàlisi i en el coneixement concret, "en viu", de l´obra d´art. Per aquesta raó suggerim a continuació uns treballs concrets a realitzar a l´aula.

"començant per les coses belles d´aquest món i tenint per nord aquella bellesa, cal elevar-se sense parar, com si ens servíssim de graons: d´un sol cos bell a dos, de dos a tots els cossos bells, d´aquests als bells comportaments, després a les belles ciències, fins a assolir, partint d´aquestes, aquella ciència que no és més que la ciència de la bellesa (...) i, finalment, conèixer allò que és bell per si mateix." Plató, El convit, 210e2-211c9	- La lectura i comentari d´aquest text ha d´anar acompanyat d´una breu exposició sobre els cnceptes fonamentals relatius a l´estètica del filòsof grec, Plató. - Breu biografia - Obres, Fedre, El convit, La República - Conceptes: bellesa, amor a la bellesa, art, tècnica, creació poètica, inspiració artística. - Tots ells els podem en els textos extrets de les esmentades obres. Establir relacions amb l´obra de J. V. Foix, Sol, i de dol i Les irreals omegues, car el nostre poeta té molt en compte els plantejaments filosòfics del pensador d´Atenes.
"Perquè la bellesa, Fedre, -tingues-ho ben en compte-, i només ella, és divina i visible alhora, i és per això el camí del sensible, és petit Fedre, el camí que mena l´artista vers l´esperit. Ara bé; ¿creus tu, estimat, que podria assolir mai saviesa i autèntica dignitat humana aquell que es pensa que el camí de l´esperit passa pels sentits? ¿O potser creus (et deixo decidir a tu) que aquest és un camí planer i perillós, un camí de perdició i d pecat, que mena necessàriament a l´error? Perquè has de saber que nosaltres, els escriptors, no podem seguir la via de la bellesa si Eros no ens acompanya i no ens mena; sí, Fedre, si nosaltres podem ser també herois a la nostra manera i guerrers disciplinats, és perquè som com dones, puix que el nostre entusiasme és la passió i el nostre desig ha de ser amorós, heus aquí la nostra glòria i la nostra misèria" Del llibre de Thomas Mann, La mort a Venècia, Proa, Barcelona, 1966, p. 190.	- Es pot establir la relació entre la novel·la de Thomas Mann, Der Tod in Venedig (La mort a Venècia) i la pel·lícula de Luchino Visconti Morte a Venezia. - Argument: Tragèdia representativa de l´existència humana que es mou entre dos pols antagònics: eros, desig de plenitud, de bellesa i, per una altre cantó, thanatos (mort), decrepitud, decadència, no-res. - Conceptes: se centren en els temes que afecten essencialment les dues obres, la literària i la cinematogràfica: - Decadència i ocàs de la cultura europea. - El pas del temps en l´existència humana. - Sentiment, emoció versus pensament. - El significat del mar, música de Mahler - Onirisme, símbols, codis cinematogràfics
"En tota obra d´art hi ha quelcom d´operós i d´utensílic. ¿Però què és un utensili? Escollim per a tal propòsit unes sabates de pagès. N´hi ha prou amb la representació pictòrica d´unes sabates de pagès pintades per Van Gogh. ¿Què s´hi troba en unes sabates de pagès? S´hi troba una sola de cuir i l´empenya de pell, i l´una ajuntada amb l´altra amb claus i un cosit. Un tal utensili serveix per a cobrir els peus. (...) Així, l´ésser-utensili de l´utensili consisteix en la seva servicialitat. ¿I quin servei fan les sabates de pagés? La pagesa porta les sabates, les usa d´una manera inconscient. Està dreta i camina amb elles, és així com les sabates fan el seu servei. En la reprsentació pictòrica solament hi ha les sabates. Ni tan sols hi ha el fang del camí enganxat. Un parell de sabates de pagès i res més. Però (...) Des de la fosca badadura de l´interior gastat de les sabates sotja el cansament del caminar laboriós. En la rude i sòlida feixugor de les sabates s´hi agleva la tenacitat del lent caminar pels vastos, extensos i sempre iguals solcs del camp batut per un vent aspre. Sobre la pell, s´hi ha dipositat la humitat i la sacietat de la terra. Sota les soles, s´hi escola la solitud del senderal quan cau el vespre. (...) Som nosaltres els qui veiem tot això en les sabates de la pagesa, ella no n´és conscient, es limita a dur les sabates i prou. I en aquesta línia hem descobert l´ésser-utensili de l´utensili no pas amb la descripció del procés de facbricació de les sabates, sinó posant-nos davant el quadre de Van Gogh. És aquest el que ens ha parlat.. En la proximitat de l´obra ens hem trobat en un indret tot altre que aquell on habitualment som. L´obra d´art ens ha fet saber allò que és en veritat l´utensili que són les sabates." Martin Heidegger, Fites, Laia, Barcelona, 1991, p. 218.	- Projectem en un mitjà adient el quadre de Les Sabates de VanGogh: http://www.vincent.nl/?/library/museums.htm Per tal d´accedir al quadre seguiu els passos següents: 1) Clicar aquesta adrreça; 2) A la barra de l´esquerra de la pàgina cliqueu SEARCH; 3) a la nova pàgina escriviu "shoes" al rectangle encapçalat per Search for; 4) Després cliqueu allà on diu: JH1124/Van Gogh/A pair of shoes -Biografia succinta del pintor - Descripció del quadre. Estil. Característiques pictòriques.
	- S´explica succintament el plantejament filosòfic de Heidegger respecte de l´obra d´art. Conceptes bàsics: - art i creativitat - art i bellesa - art i veritat
	- La naturalesa de l´obra d´art és l´evocació. En el fons l´obra d´art és comunicació. El significant de l´ obra ens remet al significat, al tema o el contigut manifestat pel significant. Però amb la particularitat que el significant ens deté en la seva contemplació, ens atrau ens fa reflexionar. No podem passar de llarg davant el significant de l´obra d´art.
	- Per això Heidegger afirma que l´obra d´art posa de manifest quelcom altre que no és percep sensiblement (el significat). L´obra d´art ens situa en el camí de la veritat. L´obra d´art és símbol. - De fet, el símbol és un objecte trencat en dues parts, que dos hostes conservaven, cadascun una meitat, i que llegaven a llurs fills, els quals aproximant amdues meitats, reconeixien les relacions d´hospitalitat existents entre llurs famílies.
	- D´aquí que l´obra d´art sigui un símbol, car el seu significant: l´obra en el seu aspecte sensible ens evoca l´altre part: l´intel·ligible, és a dir, el contingut significat pel significant.
Descripció, lectura, interpretació de l´obra de Picasso Guernica. Permet una introducció en el cubisme, pintura contemporània i, a la vegada, la vinculació de l´art amb el seu context històric.	Anàlisi i comentari de Las Meninas de Velázquez. - Didàctica sobre la superfície, volum, moviment, fons, forma, perspectiva. Anàlisi dels colors, la llum, la textura, els materials. - Comparació amb la interpretació cubista del mateix quadre de Picasso. - Lectura del capítol corresponent a Les paraules i les coses de Michel de Foucault: el concepte de representació i de subjectivitat.http://www.artchive.com/meninas.htm
Torneu a la pàgina principal	Vegeu Las Meninas interpretades per Picasso: http://www.tamu.edu/mocl/picasso/news/plan8.html

ESTÈTICA

PROCEDIMENTS