OBJECTIUS

Exposar els criteris crítico-didàctics per tal d´impartir la matèria de Filosofia al Batxillerat del Nou Sistema Educatiu.

CONTINGUTS

1. Presentació crítica del Nou Sistema Educatiu en el marc de la societat dominada per la tècnica.

D´acord amb aquest context es presenten els trets didàctics del programa de Filosofia: objectius generals i terminals; fets, conceptes i sistemes conceptuals; procediments i seqüencia corresponent; formes d´avaluació.

2. Dibuix de l´entorn social i cultural dels alumnes.

3. Prospecció inicial del nivell dels alumnes.

4. Desenvolupament dels continguts concrets: plantejament de les qüestions bàsiques.

• Lectura i comentari de textos.
• Debat sobre el contingut dels textos.
• Propostes de treball didàctic.
• Utilització de mitjans electrònics.
• Moment de síntesi i recapitulació.

5. Avaluació del grau d´assimilació dels continguts, en tant que orientació didàctica

LA SITUACIÓ DE LA FILOSOFIA EN EL CONJUNT DEL SABER

Per nosaltres té sentit situar la filosofia en el conjunt del saber. Hi ha diferents nivells de saber, de coneixement. La filosofia se situa en el centre d´una línia vertical ideal en el cim de la qual hi posaríem la poesia, la mitologia i la religió, en la base hi posaríem la ciència, en el mig la filosofia. La filosofia està a cavall entre el saber poètic, religiós i mític, i, el saber científic.

El discurs filosòfic té un caire retòric, dialècti, empra l´analogia, però també la metàfora, sempre que sigui necessari per expressar idees o nocions difícilment expressables per conceptes unívocs. D´altra banda, la filosofia ajusta el seu discurs als principis de la lògica. Però no es veurà en la necessitat d´ajustar-se als criteris empírics de falsació, com en el cas dels enunciats científics, unívocs, regulats pels principis lògics d´identitat, de no contradicció i de tercer exclós. L´únic constrenyiment de la filosofia, apart dels principis elementals de la lògica, és el fet que es veu obligada a tenir en compte els resultats de la ciència, per tal que el seu discurs no esdevingui quelcom buit i sense sentit. És a dir, el discurs filosòfic s´ha de situar en l´horitzó espàcio-temporal, encara que l´especulació pugui dirigir la mirada cap a dimensions fora de la realitat empírica.

És a dir, la filosofia elabora el seu discurs a partir de l´enllaç entre els dos nivells de saber que la delimiten: el saber poètic, religiós, mític i el científic.

1. Els continguts bàsics del crèdit de filosofia.

Hem dit que el contingut del crèdit es pot resumir com una antropologia filosòfica que té com a finalitat posar en qüestió el problema sobre el coneixement de l´ésser humà. Per la filosofia l´ésser humà és un problema, car el discurs filosòfic pretén parlar de l´home en una perspectiva global, tenint en compte les aportacions de les ciències humanes i les interpretacions dels sabers poètic, religiós i mític. En conseqüència, els objectius concrets seran:

• Prendre consciència de la problematicitat de l´existència. Els diferents sabers tenen com a objectiu cercar una orientació i un sentit de l´existència, intentar aclarir, en definitiva, el misteri.
• Reflexió sobre l´ésser humà, intent de respondre a l´interrogant *Què sóc jo?+.
• Prendre consciència de que l´home viu en una realitat espàcio-temporal, històrica; una realitat en principi biològica, que pretén transformar -en tant que animal simbòlic i amb una memòria creativa- en una realitat *artificial+, cultural.
• Que la contradicció derivada de la seva naturalesa biològica i la seva facultat simbòlica: el llenguatge, està en la base dels problemes de la convivència social: conflictes, injustícies.
• Prendre consciència de les dues vessants essencials de l´ésser humà: l´activitat teòrica (els diferenyts nivells de saber) i la vessant pràctica: institucions culturals, socials, normes i lleis científiques i de caire jurídic.

2. Objectius generals del crèdit de filosofia.

En funció d´aquests continguts bàsics els objectius a assolir han d´ésser:

• consciència del problema de l´ésser humà: vessant biològica i cultural. La memòria com a nucli de l´estructura psíquica.
• espai i temps com a marcs de la realitat.
• domini dels nivells lingüístics: poètic, mitològic, religiós, filosòfic i científic. Valor de l´activitat filosòfica en els seus aspectes hermenèutic i crític.
• Concepte de cultura en la seva dimensió històrica i actual: la tècnica.
• integració de la teoria i de la praxi.
• límits i mancances de la creativitat humana, en l´ordre del coneixement i en l´ordre social.
• el sentit de l´existència humana: utopia, creativitat, transcendència.
• domini dels mètodes essencials de treball i d´investigació.

3. Procediments.

• Definició de conceptes bàsics: evolució, cultura, estructura de la ment humana, teoria, praxi, espai, temps, memòria, nivells de llenguatge.
• Realització de fitxes, diagrames, resums.
• Anàlisi de textos i articles.
• Lectura i comentari d´obres fonamentals.
• Exposicions orals, debats a través dels CHATS
• Realització de treballs.
• Activitats culturals: passi de films, pel·lícules, diapositives, conferències, xerrades.
• Coneixement bàsic del funcionament d´una biblioteca, arxius, fitxers, codis informàtics.
• Coneixement de la realització d´un treball: presentació formal, qüestió plantejada, fonts d´informació, contrastació d´opinions, elaboració d´hipòtesis i desenvolupament, conclusions, índexs, bibliografia, annexos.
• Aprofitar els recursos electrònics per realitzar recerques sobre temes diversos

4. Actituds

• Esperit crític.
• Coherència i rigor en l´exposició d´opinions.
• Responsabilitat i creativitat.
• Atenció al treball, sistematicitat.
• Consciència de pertanyer a una comunitat, a un país i a l´espècie humana.
• Autoconsciència de les limitacions humanes i alhora de les capacitats creatives, problematicitat de l´ésser humà.

5. Objectius terminals

• Consciència social i ecològica.
• Noció de l´evolució biològica humana adreçada a la cultura.
• Coneixement i acció.
• Consciència històrica: espai i temps.
• Els diferents nivells de coneixement i de saber: distinció entre saber, creure i conèixer.
• Distinció entre veritat i certesa.
• Coneixement elemental dels diferents discursos: poètic, mític, religiós, mític, científic.
• Formes de raonament
• Estructura de les teories científiques.
• Les creences i els coneixements.
• Distinció entre bé i valor.
• Capacitat en l´ús de les eines inte¹lectuals: capacitat d´anàlisi, de síntesi, dels coneixements formals mínims per a realitzal un treball, l´estructura del mateix.
• Nivells mínim d´expressió escrita i oral.
• La valoració ètica, l´expressió artística.
• Idea de problema de l´existència humana. Unitat i globalitat de la cultura.

6. Orientacions didàctiques

• Problemàtica sobre l´home i el saber, en general. L´alumne com a subjecte d´aprenentatge.
• Presentació dels continguts i els objectius a assolir.
• Formes d´avaluació.
• Conèixer el nivell acadèmic dels alumnes.
• Reflexió sobre la realitat espàcio-temporal.
• Treball seqüenciat.
• Activitats interdisciplinàries.
• Reorientació de l´activitat pedagògica a partir dels resultats obtinguts.
• Reflexió sobre una assignatura o crèdit concret del curriculum acadèmic.
• Sentit d´unitat i globalitat, propi de l´assignatura.

7. Avaluació

• A partir del coneixement inicial es realitzaran en un ordre seqüencial les següents activitats avaluadores:
• Exercicis orientats a la captació del nivell d´autoaprenentatge: comentaris escrits, preguntes orals.
• Valoració de la capacitat comprensiva i argumentativa, qualitat de les respostes, estructuració de l´escrit, correcció sintàctica i ortogràfica, presentació formal adient, claredat i creativitat, capacitat de relació, sentit de la unitat.

Es poden realitzar experiències auto-avaluadores, co-avaluadores, dins del grup classe-professor, per tal de veure els resultats de la interacció professor-alumne i l´auto-aprenentatge. En aquest sentit les eines informàtiques poden prestar u ajut inestimable.

En aquesta pàgina ja es presenta també un model de comentari de text i de qüestionari.

FILOSOFIA DE PRIMER DE BATXILLERAT

Plantejament previ

Al començament de curs dèiem que la persona humana manifesta el desig de conèixer-se a si mateix i d´entendre el món en què viu, és a dir, esclarir el sentit de la seva existència. Fonamentalment el jo cerca una orientació davant de la complexitat de la vida. Una manifestació de la complexitat de la vida humana és el fet que està sempre oberta a noves possibilitats i noves experiències, en un constant desig de superar l´ordre de la naturalesa.

Aquest desig de superar l´ordre de la naturalesa posa de relleu una característica de l´ésser humà: la capacitat de reflexionar i de pensar gràcies a la facultat de la memòria, de la imaginació i, en especial, gràcies a la facultat del llenguatge. És així que l´home esdevé un ésser projectiu, capaç de preveure els esdeveniments o, almenys, de pensar abans d´actuar. La capacitat projectiva i imaginativa fa possible que l´home elabori quelcom que va més enllà de la seva realitat natural: la cultura, el món de la tècnica, la fantasia, la transcendència religiosa.

Ara bé, malgrat tot, l´ésser humà no deixa de pertanyer a l´àmbit de la naturalesa com qualsevol altre ésser viu: l´home neix a partir d´un acte biològic, necessita els elements primaris per la seva subsistència: alimentació, aire, aigua, energia solar. En definitiva, l´home està sotmès a unes necessitats primàries, entre les quals hi ha la de la reproducció de l´espècie. Mogut per l´instint de supervivència l´home pretén dominar i posar la naturalesa al seu servei. L´afany de domini, d´altra banda, s´estén també als altres homes. Aquest afany de domini és la causa de les desigualtats socials, de les guerres, de les lluites.

Una altra característica de l´ésser humà és la seva voluntat d´ésser, el desig de reconeixement, el desig de perpetuar la seva activitat creativa. En aquest context l´ésser humà cerca també la convivència, la relació amb els altres, tant important no sols per a l´activitat creativa, sinó fins i tot per la reproducció i la satisfacció de les necessitats primàries.

a) la capacitat de pensar, de crear una cultura, una tècnica; b) el sotmetiment a les necessitats primàries: instints, i c) la voluntat de reconeixement constitueixen els tres aspectes fonamentals de l´existència humana que aquest curs integren els continguts concrets de la nostra reflexió filosòfica.

Així doncs, estudiarem l´home a partir d´aquestes tres dimensions:

1. Com a ésser pensant. 2. Com a ésser actiu. 3. Com a ésser social

Com a ésser pensant gràcies a la facultat del llenguatge estudiarem:

1.1. El llenguatge com a interpretació i configuració del món: el llenguatge natural i els diferents llenguatges artificials creats per l´home. Aquests diferents llenguatges donen lloc a diverses tipologies d´explicació de la realitat.

1.1.1. Aquestes tipologies es concreten els diferentes discursos:

a) el discurs o l´explicació mitològica: els mites

b) els discurs ideològic: les explicacions polítiques i religioses, la retòrica, la propaganda.

c) el discurs científic: els llenguatges artificials i formals (la lògica, la matemàtica i la geometria, el de la informàtica)

d) el discurs filosòfic.

e) el discurs estètic: l´art en les seves diferents manifestacions: poesia, música, cinema, dança. Cadascuna d´aquestes activitats creatives comporten també una forma d´expressió, un llenguatge prototípic: el llenguatge poètic, el de la imatge, el musical.2. Com a éssr actiu, per tal de superar les necessitats primàries l´home estableix situacions de domini i, fins i tot d´opressió: els interessos econòmics, el domini de la natura.

2.1. Economia

2.2. Explotació de la natura.

2.3. Les injustícies socials.

3. Com a ésser social. L´home necessita la relació, la cooperació amb els altres homes per a desenvolupar l´activitat creativa i l´activitat reproductora. Per això elabora la convivència a través de lleis i normes ètiques que facin possible la convivència. En el context social s´insereixen l´activitat creativa de la tècnica, l´art, la política.

3.1. La tècnica i l´art com a activitats creatives.

3.2. La societat: lles lleis socials, els règims polítics, l´estat.

3.3. L´ètica. Els drets de l´home

La reflexió filosòfica es fonamentarà sempre en textos adients. A més a més, l´explicació dels conceptes i les idees cabdals de cada tema es fonamentaran en els pensaments filosòfics de la tradició grega i europea que són producte de la reflexió de Plató, Aristòtil, Descartes, Kant, Marx, Nietzsche, Heidegger i Popper.

1. La dimensió de l´home com a ésser pensant: el llenguatge com a discurs explicatiu, interpretatiu i configurador de la realitat i com a expressió representativa, projectiva, predictiva i calculadora (aquesta última, en especial, pròpia de les matemàtiques).

El filòsof alemany Ernst Cassirer defineix l´home com animal simbòlic, és a dir, com un ésser capaç de configurar una realitat més enllà de la sensible. Per exemple: no existeixen ni les sirenes, ni els centaures, ni les musses. De fet aquests éssers són creacions de la imaginació humana, configurades gràcies al llenguatge. En aquest sentit, en tant que representacions lingüístiques són entitats "reals", tan reals com una cadira o una taula. Entitats reals, evidentment, en la nostra ment, entitats metafísiques que pretenen donar una explicació sobre l´enigma de l´existència. Car és evident que tot i l´avenç de la tecnologia hi ha molts aspectes de la realitat sensible que continuen ignots o sense una explicació racional (hi ha alguna explicació lògica sobre el suïcidi?, per què ens enamorem d´una determinada persona i no d´una altra? la vida humana està sotmesa a l´atzar o a la necessitat?); ens formulem interrogants: (quin serà el meu futur?, hi ha una vida més enllà de l´existència terrenal? -immortalitat de l´ànima: Plató-; per què hi ha injustícies en el món?, és possible arribar a una societat justa -marxisme-, fonamentada en valors ètics?, què és la llibertat? -Kant, Nietzsche-); ens plantegem qüestions sobre el problema de l´atur, de la violència, de les drogues, de l´ensenyament (per què aprenem unes coses i no unes altres, per exemple), etc.

En conclusió podem dir que davant d´aquests problemes, interrogants i enigmes l´home ha intentat donar respostes o explicacions que constitueixen els diferents discursos: el discurs mític, el discurs ideològic i religiós, el discurs estètic, el discurs científic, el discurs filosòfic, cadascun amb les seves característiques peculiars.

Per exemple, el discurs mític és una mena de simbolisme lingüístic que no pretén una explicació predictiva, calculadora dels fenòmens. Pretén una interpretació basada en símbols metafísics, de caire màgic o esotèric; el discurs científic pretén donar una explicació predictiva, descriptiva, de la realitat, amb l´afany de contrastar i falsar les seves prediccions. El discurs ideològic també pretén donar una explicació de la realitat, però li manca la fonamentació i la precisió del discurs científic. El discurs estètic constitueix una representació de la realitat amb alguns elements del discurs mitològic.

1.1. El discurs mític. Per a formular les caracterítiques d´aquest discurs serà bo que ho fem a partir del text d´Hesíode Treballs i dies (mite de Pandora):

"Zeus estava irritat perquè Prometeu, un tità l´havia enganyat. Per aquesta raó va ordir mals terribles per als homes i va amagar el foc. Però el fill de Japet (...) el robà per als homes a Zeus prudent, sense que aquest, llençador del llampec, se n´adonès. Empipat, Zeus, va dir al fill de Japet: *Japetònida, coneixedor dels designis sobre totes les coses, estàs content pel fet d´haver-me robat el foc i d´haver-me enganyat, una pena molt gran caurà per a tu i pel homes del futur (...) Així digué i va esclafir en rialles el pare dels déus i dels homes i va ordenar a Hefest, i¹lustre, barrejar el més aviat possible la terra amb l´aigua, infondre la veu i la força humanes i fer semblant en el seu rostre a les deeses immortals, a una formosa i encisadora figura de noia. Després ordenà a Atenea, per tal d´ensenyar-li les seves obres, a teixir la tela treballada amb molt d´art, i a la daurada Afrodita a abocar al voltant del seu cap encant, sexualitat irressistible i carícies xucladores de membres i a Hermes, missatger Argifont, ordena`que li infongués una inte¹ligència cínica i un caràcter voluble.

Així digué i ells van obeir a Zeus Crònida, el sobirà. Tot el seguit l´il·lustre coig, segons les ordres del Crònida, modelà de la terra un ésser semblant a una donzella formosa; i la deesa Atenea, d´ulls de garça, la va cenyir i embellí; les Gràcies divines i la Persuassió sobirana van posar-li entorn del seu coll uns collars daurats i amb flors primaverals la van coronar les Hores de formosa cabellera; Pal·las Atenea va adaptà tota mena d´ornaments a la seva pell suau; i després el missatger Argifont va teixir en el seu pit mentides, paraules seductores i un voluble caràcter per voluntat de Zeus que retruny; a continuació, l´herald dels deús li infongué veu i anomenà aquesta dona Pandora, car tots els que viuen en les estances olímpiques li van donar un do, sofriment pels homes, menjadors de pa.

Quan hagué acabat el complex engany, contra el qual res no es pot fer, el pare envia cap a Epimeteu amb el regal a l´i¹lustre Argifont, ràpid missatger dels déus, però Epimeteu no es recordà que Prometeu li havia dit que mai no acceptés un regal de part de Zeus Olímpic, sinó que el tornés tot seguit per tal d´evitar que arribés als homes algun mal; després que el va rebre, quan ja tenia el mal, se n´adonà.

(...) La dona, tot traient amb les mans la gran tapa del gerro, els va escampar i ocasionà grans infortunis als homes. Sols va romandre l´esperança, agafada fortament a les parets de la gerra, i no volà cap a la porta, car abans va tornar a tapar la gerra. I altres calamitats, infinites, van esdevenir als homes, car plena de mals estava la terra i ple, també, el mar; les malalties, unes de nit, unes altres de dia, a llur caprici, van i venen portant desgràcies als mortals en silenci, perquè Zeus provident els va treure la veu; d´aquesta manera no és possible esquivar la voluntat de Zeus@. Hesíode, Els treballs i els dies (versos 48-105).

Els mites són relats concrets amb una expressió metafòrica. En ells intervenen personificades entitats naturals i reals. Zeus com a pare dels déus i dels homes simbolitza el poder, l´autoritat legislativa. A través dels mites hom persegueix l´objectiu d´explicar un seguit de fenòmens incomprensibles, com terratrèmols, malalties, el naixement , la mort, els somnis, la bogeria. Tots aquests fenòmens són explicats per causes sobrenaturals, ocasionats per uns éssers extraordinaris, omnipotents, amb poders màgics: els déus.

Els mites, a més a més, pretenen donar una explicació sobre l´origen de la terra, de l´home, l´origen de la societat, del llenguatge. El mite també té un caràcter alliçonador i moral, ja que pretén infondre un respecte o un temor a aquells que l´escolten. Els mites, en aquesta línia, estableixen, per tant, models d´actuació social. Tenen un caràcter sagrat, pretenen justificar l´origen aristocràtic de certes famílies, recordem Aqui¹les, fill de la deesa Tetis. Tenen igualment una concepció cíclica del temps, any rera any es commemoren els esdeveniments sobrenaturals.

És una explicació al·legòrica, imprecisa, metafòrica, expressada en forma de vers.

Els mites són freqüentment utilitzats en la filsoofia de Plató. I malgrat el pas del temps l´explicació mítica no ha desaparegut en l´àmbit de la nostra societat. Per exemple, els personatges cinematogràfics esdevenen mites, tal com s´expressa en la pe¹lícula de Woody Allen, La rosa porpre del Caire. També és un mite el fet de pensar que els problemes de la societat es poden resoldre d´una forma mecànica. El mite, per exemple, que la televisió ens transmet la vertadera realitat perquè veiem les imatges que un fet (poden ser imatges manipulades).

1.2. El discurs filosòfic

Tenint en compte que hem de treballar el llibre de Josep Mª Terricabras Atreveix-te a pensar exposarem a continuació les característiques del discurs filosòfic. El nom filosofia prové de la llengua grega -de fet està composat per dos mots filo i sofia. El primer, filós és un substantiu que en la seva forma verbal fileo siignifica estimar una cosa, preuar-la, cercar amb afany, amb delit, tenir afecció a una cosa, estimar i valorar les coses, estimar una persona. El segon, sofía vol dir saviesa, agudesa, sentit crític i especulatiu, perspicàcia, coneixement. Així doncs filosofía és tenir afecció a l´agudesa, al sentit crític i especulatiu i estimar-los, preuar-los. Estimem allò que considerem que té un valor per nosaltres, per exemple, una joia, un regal, un obsequi. Estimem la persona amb qui ens trobem bé, que correspon a la nostra estimació vers ella, que ens ajuda a viure, amb qui compartim la vida d´una forma volguda i joiosa. Quan estimem i apreciem una persona som capaços d´entregar-nos i de donar la vida per ella. Quan tenim afecció per una activitat determinada no ens adonem del temps que transcorre. Ens sentim a gust tot realitzant-la, tot portant-la a terme. El col·lecccionista dedica hores i esmerça diners en recollir les peces que integren la col·lecció. Deixa de banda altres activitats, es concentra en aquesta concreta. No sabria viure sense ella. És capaç de superar inconvenients, dificultats, entrebancs i no se´n planya. L´afecció pot més que tot. El mateix passa amb un artista amnt del seu art. Estudia, treballa frenèticament, amb deler, si convé es passarà hores sense dormir i tal vegada sense menjar.

La filosofia és, doncs, afecció per l´esperit crític, per l´agudesa mental. Per això filosofar és qüestionar-se les coses, fer-se preguntes sobre la vida, l´existència. Quin és el sentrit de l´existència? Què és o que significa ésser home? Què vol dir el mot virtut, justícia, veritat, llibertat, per què decidim fer unes coses determinades i no unes altres, quina és la raó de les injustícies socials, per què hi ha quantes famílies o persones en el món -es parla d´unes cinc-centes- que posseixen el cinquanta per cent de la riquesa, bens econòmics, propietats, joies, etc. i, en canvi, hi ha milions de persones que no tenen la possibilitat de satisfer les necessitats més elementals? És una condició de l´ésser humà, és a dir, sempre hi haurà pobres i rics o bé és possible superar aquest estat de coses? Per què estudiem unes coses determinades i no unes altres? El filòsof -i tots tenim la capacitat per ser-ho, en tant que som éssers humans, pensants, amb capacitat de raonament- se sent a gust formulant-se aquestes qüestions que són vitals. I dedica hores, esmerça el temps per intentar respondre a aquests interrogants. L´afecció l´ajuda a superar les dificultats i els inconvenients propis de la tasca de reflexió. Els inconvenients propis del plantejament dels problemes de la nostra realitat quotidiana,   de la realitat social.

L´activitat filosòfica -l´afecció al sentit crític i a l´agudesa mental, l´afecció al pensament i a la reflexió- presenta les seves dificultats i els seus inconvenients. Això explica perquè, encara que tothom té la capacitat de pensar -en tant que éssers humans- no tothom l´exerceix, la practica. És més comode seguir la moda, les informacions televisives, el que diu la gent. És més còmode acceptar les coses tal com són: "No em vinguis amb falòrnies", "no et capfiquis", "no et compliquis la vida", "viu la vida que són dos dies", "tu preocupa´t de tu, que prou feina tens", "no hi ha res a fer", "les coses són tal com són i prou".

L´inconevenient de l´activitat filosòfica, del pensar, de la reflexió,  rau en el fet que justament l´esperit crític porta a qüestionar les coses, la realitat, i no admetre tal com és. L´inconevenient de l´activitat filosòfica rau en el fet que cal usar conceptes, idees, valoracions, criteris sovint oposats o no existents en la realitat. Per exemple, ens preguntem per la justícia en el món. Qüestionem un concepte, una idea que no existeix en la realitat, més aviat el contrari: existeix la injustícia, la corrupció, la falsedat.

El filòsof maneja i tracta amb conceptes, idees, valors. I tenint en compte que l´activitat filosòfica és una afecció, aleshores  no té un fi, un acabament. Per què la realitat sempre presenta problemes. L´existència humana és un misteri, que cal, això sí, desvelar, o almenys fer els possibles per desvelar-lo al llarg de l´existència i gràcies a la reflexió i l´experiència vital mateixa. Ja veiem, doncs que el discurs filosòfic presenta unes diferències no tables respecte de l´explicació mítica que deixa les coses tal com són, amb els seus enigmes i misteris. I amb això no volem pas dir que el discurs mític sigui menyspreable, i que no aporti cap significació al sentit de l´existència. De vegades una narració mítica, una narració religiosa -com veurem més endavant- pot aportar més significació, més sentit que no pas una certesa lògica o científica. Per exemple, la paràbola del fill pròdig ens fa veure la importància i el significat del perdó, de la misericòrdia, en la convivència humana. La creença en la divinitat ens fa veure que l´home és un ésser obert a la transcendència, amb un anhel profund pel reconeixement de la seva dignitat i el seu valor.

L´activitat filosòfica, el discurs filosòfic, es distingeix igualment d´altres discursos, del discurs ideològic, polític, del discurs científic o del raonament formal. Car totes aquestes qüestions que estem exposant: el sentit de l´existència, els valors de la convivència, la justícia, la veritat, la pau, la llibertat, la no-violència no les pot resoldre la ciència. Les pot millorar, en tot cas, l´activitat política amb la condició que els ciutadans tinguin el suficient esperit crític, siguin prou conscienyts i estiguin decidits a canviar, transformar la realitat tal com és. Ja veiem, per tant, que el discurs filosòfic se situa en el terreny de la praxi, un altre mot grec que significa negoci, ocupació, activitat concreta, quefer en el terreny dels assumptes públics, socials, és a dir, com hem dit al començament, en el terreny de la vida quotidiana, en el terreny que a tots ens incumbeix, en el terreny dels problemes del món.

Josep Mª Terricabras afirma al respecte: "La manera de pensar i de fer filosofia que practiquem en aquest llibre és ben diferent. Aquí entenem que la filosofia també contribueix a explicar la realitat, però que no ho fa pas seguint el model causal de les ciències de la naturalesa, ni com si tingues un mètode supercausal propi. L´explicació filosòfica és més propera a les ciències humanes i socials, tot i que tampoc no coincideix amb elles. I és que la filosofia no reexamina els fets o fenòmens que ja examinen les ciències, sinó que examina els conceptes que usem quan pensem -i que sovint ens deixen perplexos- tant si són conceptes de les ciències com de la política, de la religió, l´art o la vida quotidiana. La filosofia és l´encarregada de desplegar davant nostre els conceptes que fem servir, examinant-ne supòsits, usos, connexions i conseqüències. Quan la filosofia ens ajuda a aclarir un concepte, aquest perd el seu caràcter problemàtic".  (Atreveix-te a pensar. La utilitat del pensament rigorós en la vida quotidiana, La Campana, Barcelona, 1998, p. 72).

La reflexió filosòfica, el discurs filosòfic, en conseqüència, se les heu amb els conceptes, amb les idees, amb els valors, en definitiva, amb el llenguatge. Per això és tant important el llenguatge en l´activitat filosòfic. Per això les obres de Plató estan escrites en forma de diàleg. I en elles es tracten els temes que ens afecten com a éssers humans: l´amor, la mort, l´art, l´existència, el coneixement, la veritat, la justícia, la virtut, el plaer, el sacrifici, l´amistat, l´ànima.

Un dels diàlegs més apassionants de l´obra de Plató -el mite de la caverna- ens explica com l´home viu en una caverna, presoner dels sentits, dels desigs materials, de les concepiscències que cal superar o transcendir per tal d´accedir al regne de la veritat, de la justícia, simbolitzada en el mite per la llum del sol.

Els diàlegs de Plató són un exemple concret d´allò que és el discurs filosòfic. Per aquesta raó en comentarem uns fragments que ens ajudaran a endinsar-nos en el món de l´argumentació filosòfica. També serà un bon exemple per comprendre les diferències amb el discurs científic i amb els llenguatges formals de la matemàtica i de la lògica.

Índex general         Aneu a Auto-aprenentatge       Aneu a la traducció castellana