Propostes de treball

Es realitzaran tant a classe com a casa. Es tracta de respondre en forma oral o escrita a un seguit de qüestions tals com:

Una de les idees de Mort a Venècia és la d´una decadència personalitzada en von Aschenbach i en la ciutat de Venècia, però que es pot transcendir a la d´un món, una cultura i una civilització. A quin món es refereix l´evocació?

1. Quins elements escenogràfics i també literaris accentuen aquesta idea?
2. Quines situacions?

A la narració de Mann apareixen una sèrie de personatges que a la manera de símbols es creuen en l´experiència vital del protagonista.

1. Feu una descripció de cadascun d´ells, tot indicant llur funció en l´obra literària.
2. Compareu-los amb els personatges corresponents de la pel·lícula.

Tadzio és el personatge símbol de la bellesa, el noi trasbalsa no sols la vida de l´escriptor, sinó també les seves concepcions sobre l´art i sobre la bellesa.

1. Descriviu aquests moments precisos de trasbals, tant en l´obra literària com en la pel·lícula.
2. Quina figura simbolitza Tadzio?
3. Quines evocacions provoca la seva figura?

  • Feu una lectura evocadora de la ciutat de Venècia, utilitzant els vostres coneixements sobre l´art (experiència relativa al viatge a Venècia, portat a terme aquest curs).

  • ¿Quina és la concepció estètica que es deriva de la conversa entre Fedre i Sòcrates, imaginada per Aschenbach?

  • Expliqueu el contrast o la similitud amb la conversa sostinguda entre els dos amics músics a la pel·lícula?

  • ¿Com s´interpreta la intervenció de l´amor en el camí vers la bellesa? ¿Com es reflecteix en la pel·lícula?

  • Analitzar les principals coincidències i les discrepàncies entre la pel·lícula i la novel·la.

  • Assenyalar els contrastos, les metàfores i els símbols que es puguin trobar a la pel·lícula i a la novel·la.

  • Exposar una crítica de la societat capitalista a partir de les dades que exposer ambdues obres.

  • Situar l´obra de Mann en el context de la cultura europea.

  • Reflexionar sobre la qüestió de la relació entre l´art i l´ètica. Es pot dir que la vida d´Aschenbach és frívola? 

  • En l´obra de Mann es denuncia suficientment la injustícia social?

  • ¿Quines alternatives ètiques i polítiques es dibuixen a la novel·la i a la pel·lícula? Per ventura s´insinua alguna de revolució social o simplement es tracta de meres premonicions?

  • Feu una reflexió sobre les situacions i escenes que mes us hagin impactat, tant de la novel·la, com de la pel·lícula.

Pel que fa al treball es pot dissenyar d´aquesta manera:

I. Presentació i plantejament del treball.
II. Definició d art, obra d art, bellesa, justícia, veritat.
II.1. E1 pensament de Plató en relació a l´art i la bellesa.
II. 1. 2. Breu resum del Fedre i d E1 convit
III. Argument de l´obra de Thomas Mann.
IV. Metàfores i símbols presents en ambdos.
V. Referències amb l´obra platònica.
VI. Conseqüències estètiques i ètiques de les obres analizades.

COM ES REALITZA UN TREBALL

Tot treball ha d´estar constituït per aquestes parts:

- INTRODUCCIÓ (plantejament del treball, finalitats i metodologia)

- 1. Concepte d´estètica

1.1. Història de l´estètica

2. Perspectives estètiques de la nostra època

2.1. Problemes que es plantegen

2. 2. El problema concret de la bellesa

2.2.1. Anàlisis de textos sobre la bellesa

3. Conclusions

BIBLIOGRAFIA

ÍNDEX (general, lèxic i onomàstic)

APÈNDIX

ABSTRACT

RECOMANACIONS

TAMANY DELS FULLS - DINA4 - Tamany de la lletra: Times New Roman, 12.

Els fulls escrits a doble espai, amb sagnia francesa. Els títols dels capítols amb negreta, sense subratllar, numerats, tal com s´indica en l´apartat anterior.Marges: inferior, superior (3 cm.); dreta i esquerra 2,5cm. Numeració pàgines: part inferior del full, al centre.

MODEL DE PORTADA

 

 

 

EL PROBLEMA DE LA BELLESA

 

COGNOMS, Nom

Curs

Seminari de Filosofia

Barcelona, Abril 1999

MODEL DE BIBLIOGRAFIA

FERRATER MORA, Josep, Diccionari de Filosofia, II, Sudamericana, Buenos Aires, 1959.

KANT, Immanuel, La Crítica de la raó pura, Laia, Barcelona, 1967.

                             - La Crítica de la raó pràctica, Ariel, Barcelona, 1989.

RODRÍGUEZ, Manuel, «La perspectiva neopositivista de la ciència», Teorema, 25, València, 1978, pp. 23-46.

V.V.A.A. La investigació científica, Ariel, Barcelona, 1967.

MODEL DE CITACIÓ

El pensament de Kant en relació a la noció de temps presenta unes particularitats específiques que ens recorden les posicions de Newton. Kant afirma: "El temps és una forma pura de la sensibilitat interna a priori".(1)
(1) Immanuel Kant, La Crítica de la raó pura, Laia, Barcelona, p. 78.

Si es repeteix la citació amb el mateix autor i obra, aleshores s´escriu op. cit. p. 45

Si es tracta de la mateixa pàgina: Id. ibid.

Naturalment la citació següent s´ha de numerar amb la xifra (2) i així successivament.

Quant es fa una citació que està en un diccionari o en un manual o en una altre llibre:

(3) Immanuel Kant, Crítica de la raó pràctica, Ariel, Barcelona, 1965, p. 49, citat per Manuel Cruz, La filosofia de Kant, Santillana, Barcelona, 1988, p. 34.

Si són vàries pàgines es posa: ss.

Si s´esmenta l´obra, sense citació concreta: s´anteposa: Vegeu o l´abreujament V. o Cf.

APÈNDIX. Destinat a posar-hi esquemes, fotografies, mapes, textos, etc.

ÍNDEX ONOMÀSTIC. Es refereix a l´índex de noms propis. Índex Lèxic  es refereix als conceptes o idees cabdals esmentades en el treball.

ABSTRACT. És un resum de quatre o cinc línees, escrit en català o en anglès on es dóna una informació succinta del treball.

Torneu a la portada