AVALUACIÓ

Es portarà a terme d´una forma continuada en base als comentaris de text seleccionats i el treball proposat.

Textos de Nietzsche

• El pensament estètic de Nietzsche estableix la crítica de la teoria de la imitació i els plantejaments idealistes de Plató. Proclama la decadència de l´art clàssic. Una estètica, la de Nietzsche, que es contraposa a les tesis metafísiques que vinculen la bellesa al bé. Reivindica la intensificació de la força, del sentiment de plenitud. L´estètica de Nietzsche, a més a més, parla de salut i de malaltia, d´embriaguesa, de l´alliberació dels instints, d´allò que és orgiàstic, de l´oposició entre allò que és dionisíac i allò que és apol·lini. Llegiu amb atenció aquest text:

"Avui he tornat a experimentar sentiments forts i enlairats. Alhora, si al vespre pogués sentir música i gaudir de l´art, sé molt bé quina música i quin art no voldria tenir, és a dir, no voldria tenir tots aquells que pretenen embriagar llurs espectadors i volen suscitar un moment de sentiment fort i enlairat -es tracta de persones d´ànima vulgar que al vespre no s´assemblen pas a vencedors muntats en carrros triunfals, sinó a mules cansades en les quals la vida ha descarregat una mica massa sovint el fuet. ¿Què sabrien aquestes persones en general de «disposicions superiors», si no existissin mitjans per a provocar embriaguesa i cops de fuet idealistes? -alhora, per això tenen llurs entusiasmes, igual com tenen llurs vins. Nogesmenys, ¿què m´importen llur beguda i llur embriaguesa? ¿Per quènecessita el vi aquell qui està entusiasmat? Més aviat esguarda amb una mena de fàstic tant el mitjà com el mitjancer que han de provocar aquí un efecte sense raó suficient; un contrafaïment del gran torrent de l´ànima! -¿Com és possible tot això? ¿És que hom dóna al talp ales i imaginacions plenes d´urc abans d´anar-se´n a dormir, abans de ficar-se en la seva lludriguera? ¿És que hom el fa anar al teatre i li posa unes ulleres grosses davant els seus ulls secs i cansats? ¿És que homes la vida dels quals no és cap «acció», sinó que és un negoci, seuran davant l´escenari i contemplaran éssers estranys la vida dels quals és més que un negoci? «És quelcom d´escaient», dieu, «És quelcom d´entretingut; així ho vol la cultura!» Doncs bé, a mi em manca massa sovint la cultura, car aquest espectacle em sembla massa sovint repugnant. Aquell qui té en si mateix prou tragèdia i prou comèdia, prefereix de bon grat romandre lluny del teatre. O bé, com a excepció, el fenomen sencer -teatre, públic i poeta inclosos- se li converteix en un espectacle autènticament tràgic i còmic, de manera que la peça representada significa per a ell, al contrari, només poca cosa. A aquell qui és una mica com Faust i Manfred, ¿què li importen els Fausts i els Manfreds del teatre? -l´única cosa que sens dubte farà és pensar per quina raó hom treu en general al teatre figures d´aquest tipus. Els pensaments i les passions de caràcter més fort es presenten davant aquells que qui no són capaços de pensament ni de passió, sinó d´embriaguesa! Alhora, aquells pensaments i aquelles passions són presentats com un mitjà per a assolir aquesta embriaguesa! Ensems, teatre i música constitueixen el fet de fumar haixix i el fet de mastegar betel dels europeus! Oh! ¿Qui ens explicarà la història sencera dels Narcòtica? -És gairebé la història de la «cultura», de la culttura anomenada superior!"
Nietzsche, op. cit., pp. 153-155 (Aforisme nº 86, Del teatre).

Qüestionari

1. Expressa quina és la idea principal del text
2. Comenta la frase Els pensaments i les passions de caràcter més fort es presenten davant aquells que qui no són capaços de pensament ni de passió, sinó d´embriaguesa!
3. Expressa la relació de les idees del text i la novel.la de Thomas Mann

• Observem com els textos de Nietzsche forneixen les idees cabdals de la novel·la de Thomas Mann: tragèdia de l´artista que viu en la seva pròpia carn la contraposició entre l´ideal de l´ amor a la bellesa, i el sensualisme que propugna el deslliurament de les passions, dels instints. Una contraposició Plató-Nietzsche que es plasma en els passatges de la novel·la amb diverses metàfores com: malaltia, abisme, mal, el somni oníric. Que es manifesta en la pel·lícula a través dels diàlegs, però especialment i per sobre de tot de les imatges, dels lents moviments de la càmera, dels primers i primeríssims plans entre von Aschenbach i Tadzio; del clímax de decadència que es respira al llarg de tot el film, del sentiment d´impotència del músic que es debat entre el desig eròtic i a la vegada el desig d´assolir l´ideal de bellesa, com es mostra a l´última escena amb la platja deserta, la mà de Tadzio assenyalant l´infinit i el rostre d´Aschenbach amb la mirada fixa vers el seu ídol eròtic.

• Comenteu aquest textde Nietzsche:
  "In summa: tot idealisme filosòfic ha estat fins ara quelcom de similar a una malaltia allí on no ha estat, com en el cas de Plató, la precaució d´una salut ubèrrima i perillosa, la por de la preponderància dels sentits, l´agudesa d´un socràtic intel·ligent. -¿És que potser nosaltres, els moderns, no estem prou sans per a tenir necessitat de l´idealisme de Plató? Alhora, nosaltres no tenim por dels sentits, per tal com (...)".
  Friedrich Nietzsche, La gaia ciència, Laia, Barcelona, 1984, p. 360 (Aforisme 372, Per què no som pas idealistes).

Qüestionari
1. Posa títol al text.
2. Expressa quina és la idea fonamental.
3. ¿Per què critica Nietzsche l´idealisme de Plató?.
4. Les concepcions sobre l´art i l´estètica en els nostres dies segueixen les pautes establertes per Nietzsche? Raona la teva resposta.

Aneu a la pàgina ACTIVITAT ESTÈTICA  -  ANEU A LA   PORTADA