ACTIVITAT ESTÈTICA
PREÀMBUL
Tota activitat didàctica té com a objectiu estimular l´aprenentatge de l´alumne i
l´adquisició dels criteris crítics adequats per a una correcta assimilació dels
continguts a aprendre. En la matèria d´estètica l´activitat didàctica cobra una
rellevància peculiar. Estem davant una matèria de naturalesa pràctica –sense
excloure del tot el vessant teòric. L´estètica té com a finalitat essencial establir
els criteris interpretatius i valoratius de l´obra d´art. Aquests criteris
s´adquireixen gràcies a l´estudi i la lectura però, també, gràcies al contacte i a
la familiaritat amb les obres d´art, és a dir, gràcies a l´experiència estètica.
Tenint en compte aquestes premisses d´ordre teòric i pràctic proposem la
realització de dues activitats interdisciplinàries. Hom pretén que l´alumne s´endinsi
en la comprensió del llenguatge cinematogràfic, musical i poètic i s´exerciti en el
problema d´expressar amb imatges un contingut literari i filosòfic. Amb la
particularitat que la imatge pot ajudar a la comprensió de l´expressió escrita que
sempre és més abstracta i, per tant, més difícil d´entendre.
Aquestes activitats interdisciplinàries estan pensades com un procés metodològic
d´aprenentatge des de l´art figuratiu, clàssic, més assequible per als alumnes, fins a
l´art d´avantguarda, més difícil d´interpretar.
En fi, aquestes activitats didàctiques estan pensades igualment amb l´objectiu de
realitzar un treball multimèdia, un reportatge en format de video i una experiència de
viatge cultural, etc.
- Desenvolupament de les activitats
El desenvolupament de les activitats segueix el següent esquema:
- Presentació. Justificació.
- Exposició dels continguts que cal estudiar.
- Marcs teòrics: idees filosòfiques que inspiren els continguts respectius. Selecció de
textos adients al tema.
- Marc social.
- Concreció dels temes per analitzar en ambdós estudis. Fixació de criteris per a les
diverses manifestacions artístiques. Selecció de textos, d´imatges, escenes, peces
musicals i altres manifestacions estètiques, susceptibles de ser comparades.
- Conclusions i resum de l´estudi
- Aspectes formals: bibliografia, índexs, abstracts, notes a peu de pàgina.
- Temporització.
- Formes d´avaluació.
2. Presentació dels continguts
El contingut de les activitats per realitzar es configura de la següent manera:
Anàlisi i estudi comparatiu entre la novel·la de Thomas Mann, La mort a Venècia
i la pel·lícula de Luchino Visconti, inspirada en aquesta novel·la, Morte a Venezia.
Es dóna l´avinentesa que, a més a més, la pel·lícula té com a música de fons la
cinquena simfonia de Gustav Mahler.
3. Justificació del treball
Hem escollit la novel·la de Thomas Mann per les següents raons:
- L´obra de Thomas Mann fou mereixedora del Premi Nobel, l´any 1929.
- Ha estat acuradament traduïda al català per Joan Fontcuberta.
- S´hi tracta la qüestió sobre la creativitat artística en el context de la societat
burgesa, amb tots els conflictes i les contradiccions que comporta la relació entre
l´artista i el seu entorn social.
- La novel·la ha inspirat el film del mateix nom dirigit per Luchino Visconti. A més a
més, la pel·lícula té com a música de fons la simfonia de Gustav Mahler, apart
d´altres melodies com Para Elisa de Beethoven, cançons napolitanes, La
Barcarola de Hoffmann, la nana polaca musicada per Petrovich Mussorgski i que té com
a lletra els versos de Nietzsche, La mijanit.
- La pel·lícula ofereix la possibilitat de l´anàlisi estètica de les imatges, la
fotografia, el disseny, el vestuari, així com les característiques de la ciutat de
l´art: Venècia.
Així doncs, la novel·la de Thomas Mann permet un interessant estudi comparatiu de
tres manifestacions artístiques: imatges cinematogràfiques, la paraula i la música,
apart del vestuari i el context social i polític de l´època. En aquesta línia, ambdues
obres tematitzen la crisi de la cultura burgesa, la crisi de les concepcions estètiques
clàssiques i posen de manifest les noves orientacions i perspectives alimentades pels
corrents avantguardistes, així com per la filosofia crítica al final del segle XIX:
Marx, Freud, Nietzsche. Afegim que en la pel·lícula apareixen al·lusions a l´obra de
Marcel Proust, A la recherche du temps perdu, i s´hi inclou un diàleg extret de
la novel·la de Thomas Mann, Doktor Faustus.
En la novel·la
És evident que el llenguatge literari utilitza uns mitjans expressius propis del text
escrit: les metàfores, els contrastos, les al·legories, els epítets, aforismes, frases
fetes, figures extretes de la mitologia, l´harmonia de les frases, l´equilibri entre la
forma i el contingut, la coherència de la narració, el perfil ajustat dels personatges,
l´evocació d´idees filosòfiques. Tots aquests mitjans d´expressió serveixen per a
esbossar i descriure la introspecció, els somnis, els records del protagonista, el pas
inexorable del temps, la significació de la decadència de la classe social burgesa, la
bellesa, la mort i la malaltia.
En la pel·lícula
El llenguatge cinematogràfic aporta diverses característiques estètiques:
- La qualitat d´un film rau en l´expressivitat dels primers plans. En una pel·lícula
els ulls del personatge han de parlar, han de transmetre els diversos estats d´ànim:
angoixa, incertesa, alegria, tristesa, dubte, desesperança, temor, por, melangia,
decepció, dolor, felicitat, perplexitat. I això ajudat per la sincronització musical i
els diàlegs.
- La utilització de plans mitjos, l´apropament o l´allunyament de la càmera,
enfocaments des de diferents angles, la intensitat de la llum, ombres, foscors, també
permeten d´interpretar els sentiments, els gestos i els moviments en cadascuna de les
seqüències; en fi, situacions de la vida privada o íntima dels protagonistes.
- Els plans generals comporten la descripció d´un context, d´una situació determinada:
visió d´una ciutat, d´un jardí, d´un paisatge. El tractament de la llum, les
diferents tonalitats.
- Ajuden a allò que hem exposat en els punts anteriors: els enquadraments, la situació
dels personatges, llurs entrades i sortides les distàncies, els moviments, , la
distribució dels espais.
- Seqüenciació de les escenes, d´acord amb l´argument fílmic.
- Ambientació, vestuari. Fotografia.
- Els efectes especials. La música pot accentuar el dramatisme, l´alegria, la tristesa,
la melangia, l´angoixa, la por, pot crear un clima de suspens.
- Tractament del temps. Una de les característiques de la imaginació humana és la
possibilitat de jugar amb el temps. Ja sabem que el temps transcorre linealment i que en
la realitat no es pot tornar enrere. No podem tornar a viure la joventut, per exemple. No
obstant això, la memòria i la imaginació ens permeten de jugar amb el temps: rememorar,
imaginar el futur, preveure què és el que ens pot passar, fer projectes, anticipar les
accions, en definitiva, somniar. Doncs bé, el cinema -en part la literatura- permet
aquest joc amb el temps. Saltar al passat (flash back), saltar al futur (flash
forward). És a dir, el cinema permet de representar les vivències del futur,
retornar al present, rememorar el passat. A més a més, el cinema permet explicar d´una
forma condensada, sintetitzada, la vida d´una persona, narrar un període històric que
en realitat s´ha perllongat durant cent anys. El cinema el fa reviure condensat en dues
hores, posem pel cas. El cinema permet la recreació d´una situació determinada,
allargar un moment de gaudi, de felicitat. L´efecte de la distensió en el cinema és
mantenir l´atenció de l´espectador, amb la multiplicació de plans, amb la càmera
lenta. Allò que en la vida real dura uns segons el cinema ho pot allargar uns minuts.
- Tractament de l´espai. Hi ha un altre element molt important en el cinema: l´espai. El
cinema pot reproduir des d´una ciutat, un paisatge, la immensitat del mar, fins a
engrandir una figura, allargar-la, destacar un racó d´una habitació, diversificar la
perspectiva, fer l´efecte de realitat, quan, de fet, es tracta d´un espai virtual.
- Tractament del moviment. Però, tal vegada, allò més significatiu del cinema és el
moviment: veure les imatges en moviment constitueix la màgia del setè art. Sembla com si
allò passés de veritat. També permet les accions paral·leles: mentre un personatge
toca el piano, l´altre pot estar llegint o conversant amb un altra persona.
- Els diàlegs. A partir del cinema sonor aquest mitjà ha desenvolupat les possibilitats
d´expressió, tot i que no hem d´oblidar que el setè art es caracteritza per la imatge.
La música
La música de la cinquena simfonia de Gustav Mahler és l´expressió romàntica de la
mort, que el mateix músic va experimentar com una premonició en patir una hemorràgia
cerebral poc abans de compondre-la. La simfonia està constituïda per una sèrie
4. Temporització
1r trimestre
Es realitzarà l´exposició teòrica relativa al contingut de l´assignatura
d´estètica, amb la lectura dels textos filosòfics i literaris escollits pels dos
estudis proposats.
S´estableix, a la vegada, la coordinació amb les assignatures d´història de l´art,
filosofia, dibuix per ordinador, literatura i música, necessària, per a un treball
interdisciplinar.
2n trimestre
Es dedicarà a la planificació i al desenvolupament del primer estudi proposat.
- La lectura de la novel·la es realitzarà per compte de l´alumne. Prèviament s´hauran
dedicat vuit sessions destinades a explicar el context històric i social, les
característiques generals de l´obra literària de Mann, la seva biografia, l´argument
de la novel·la i els aclariments pertinents als passatges de difícil comprensió.
- La visió del film. Una primera projecció completa (dues hores) i cinc sessions d´una
hora dedicades a explicar com el llenguatge cinematogràfic expressa la temàtica de la
novel·la, la interpretació de Visconti.
- Explicació sobre els aspectes de la fotografia, vestuari, ambientació, seqüències,
etc. (tres sessions).
- Transcripció dels diàlegs de la pel·lícula (tres sessions).
- Audició de les melodies de la pel·lícula, en especial la cinquena simfonia de Gustav
Mahler. El seu significat en el context narratiu del film (2 sessions).
- Preparació i esbós dels treballs: en expressió escrita i electrònica (3 sessions).
- Reportatge de la ciutat de Venècia. Viatge cultural a aquesta ciutat (1 setmana).
3r trimestre
Hom destinarà al desenvolupament de les activitats proposades.
Formes d´avaluació
Han d´anar coordinades amb els Seminaris o Departaments d´Informàtica, Filosofia,
Llengua i literatura catalana, Història, Dibuix i Religió, d´acord amb el plantejament
inicial del treball.
Treball de recerca
Es proposa com un treball de recerca, tenint en compte que es pot completar el curs
següent pels alumnes que segueixen el Batxillerat artístic.
Per tant, l´avaluació consistiria essencialment en la valoració d´aquest treball,
basant-se en criteris de:
Presentació formal; redacció digna; coherència de les idees; originalitat.
El contingut temàtic del treball pot versar sobre un dels dos
estudis presentats.
- La bellesa a la novel·la i a la pel·lícula.
- La mort.
- La relació problemàtica entre ètica i estètica.
Qüestionari
- Explica quines són les dues posicions filosòfiques antagòniques que manifesten von
Aschenbach i Alfried en el diàleg que sostenen a la pel·lícula Mort a Venècia.
- Explica quins són els elements escenogràfics de la pel·lícula que manifesten la
decadència d´una determinada cultura.
- Explica quina és la simbologia dels tres personatges enigmàtics que apareixen a la
novel·la i també a la pel·lícula: el gondoler, el vell i el músic.
- ¿Com expressen les imatges cinematogràfiques la descripció literària dels
personatges esmentats en el punt anterior?
- Descriu els elements simbòlics del somni de von Aschenbach a la novel·la.
- Exposa quina ha estat la teva impressió de la ciutat de Venècia després del viatge
realitzat i contrasta-la amb la visió de la pel·lícula.
Torneu a la portada