La pel·lícula
inspirada en la novel·la presenta algunes variacions, al nostre entendre, no
substancials, si n´exceptuem les d´una adaptació cinematogràfica. El protagonista és
un músic -no un escriptor, com a la novel·la-, que pretén personificar Gustav Mahler.
Les imatges, per
un altre cantó, fan més immediata l´evocació i la comprensió dels símbols i les
figures literàries, tot i que els diàlegs de la pel·lícula no coincideixen amb els de
la novel·la (els referents a von Aschenbach i el seu amic Alfried, i la lletra de les
cançons napolitanes). En la pel·lícula no hi ha la rememoració del diàleg platònic
extret del Fedre, ni tampoc cap seqüència relativa al somni eròtic. Tampoc
coincideixen els començaments respectius de la novel·la i de la pel·lícula.
El llenguatge
cinematogràfic aporta diverses característiques estètiques:
- La qualitat d´un film rau en
l´expressivitat dels primers plans. En una pel·lícula els ulls del personatge han de
parlar, han de transmetre els diversos estats d´ànim: angoixa, incertesa, alegria,
tristesa, dubte, desesperança, temor, por, melangia, decepció, dolor, felicitat,
perplexitat. I això ajudat per la sincronització musical i els diàlegs.
- La utilització de plans mitjos,
l´apropament o l´allunyament de la càmera, enfocaments des de diferents angles, la
intensitat de la llum, ombres, foscors, també permeten d´interpretar els sentiments, els
gestos i els moviments en cadascuna de les seqüències; en fi, situacions de la vida
privada o íntima dels protagonistes.
- Els plans generals comporten la
descripció d´un context, d´una situació determinada: visió d´una ciutat, d´un
jardí, d´un paisatge. El tractament de la llum, les diferents tonalitats.
- Ajuden a allò que hem exposat en
els punts anteriors: els enquadraments, la situació dels personatges, llurs entrades i
sortides les distàncies, els moviments, , la distribució dels espais.
- Seqüenciació de les escenes,
d´acord amb l´argument fílmic.
- Ambientació, vestuari.
Fotografia.
- Els efectes especials. La música
pot accentuar el dramatisme, l´alegria, la tristesa, la melangia, l´angoixa, la por, pot
crear un clima de suspens.
- Tractament del temps. Una de les
característiques de la imaginació humana és la possibilitat de jugar amb el temps. Ja
sabem que el temps transcorre linealment i que en la realitat no es pot tornar enrere. No
podem tornar a viure la joventut, per exemple. No obstant això, la memòria i la
imaginació ens permeten de jugar amb el temps: rememorar, imaginar el futur, preveure
què és el que ens pot passar, fer projectes, anticipar les accions, en definitiva,
somniar. Doncs bé, el cinema -en part la literatura- permet aquest joc amb el temps.
Saltar al passat (flash back), saltar al futur (flash forward). És a dir,
el cinema permet de representar les vivències del futur, retornar al present, rememorar
el passat. A més a més, el cinema permet explicar d´una forma condensada, sintetitzada,
la vida d´una persona, narrar un període històric que en realitat s´ha perllongat
durant cent anys. El cinema el fa reviure condensat en dues hores, posem pel cas. El
cinema permet la recreació d´una situació determinada, allargar un moment de gaudi, de
felicitat. L´efecte de la distensió en el cinema és mantenir l´atenció de
l´espectador, amb la multiplicació de plans, amb la càmera lenta. Allò que en la vida
real dura uns segons el cinema ho pot allargar uns minuts.
- Tractament de l´espai. Hi ha un
altre element molt important en el cinema: l´espai. El cinema pot reproduir des d´una
ciutat, un paisatge, la immensitat del mar, fins a engrandir una figura, allargar-la,
destacar un racó d´una habitació, diversificar la perspectiva, fer l´efecte de
realitat, quan, de fet, es tracta d´un espai virtual.
- Tractament del moviment. Però,
tal vegada, allò més significatiu del cinema és el moviment: veure les imatges en
moviment constitueix la màgia del setè art. Sembla com si allò passés de veritat.
També permet les accions paral·leles: mentre un personatge toca el piano, l´altre pot
estar llegint o conversant amb un altra persona.
- Els diàlegs. A partir del cinema
sonor aquest mitjà ha desenvolupat les possibilitats d´expressió, tot i que no hem
d´oblidar que el setè art es caracteritza per la imatge.
Torneu a la portada