El pensament estètic de Nietzsche
El pensament estètic de Nietzsche estableix la crítica de la teoria de la imitació i els plantejaments idealistes de Plató. Proclama la decadència de l´art clàssic. Una estètica, la de Nietzsche, que es contraposa a les tesis metafísiques que vinculen la bellesa al bé. Reivindica la intensificació de la força, del sentiment de plenitud. L´estètica de Nietzsche, a més a més, parla de salut i de malaltia, d´embriaguesa, de l´alliberació dels instints, d´allò que és orgiàstic, de l´oposició entre allò que és dionisíac i allò que és apol·lini.(Vegeu el text sobre el tema de l´apol·lini i el dionisíac).
Aquests textos palesen quina és la concepció estètica de Nietzsche:
"L´existència encara continua essent suportable per a nosaltres com a fenomen estètic, alhora que mitjançant l´art se´ns ha donat ulls i mans, com també sobretot la bona consciència, per a poder crear per a nosaltres mateixos un fenomen d´aquesta mena. De tant en tant hem de descansar de nosaltres mateixos mitjançant el fet d´esguardar-nos des de dalt i, des d´una llunyania artística, riure´ns de nosaltres mateixos o plorar sobre nosaltres mateixos: hem de descobrir l´heroi i igualment el foll que s´oculta en la nostra passió del coneixement; de tant en tant hem d´estar contents amb la nostra estupidesa, per tal de poder estar contents encara amb la nostra saviesa! Alhora, precisament perquè en darrer terme som homes greus i seriosos i som més pesos que homes, res no ens fa tant bé com el picarol: necessitem de tenir-lo davant nostre -necessitem tot art entremeliat, transitori, dansador, burleta, infantívol i feliç, per tal que no se´n vagi en orris aquella llibertat tocant a les coses que el nostre ideal exgeix de nosaltres". Nietzsche, op. cit., p.179. (Aforisme nº 107, El nostre darrer agraïment envers l´art).
"No parleu només de dots, de talent innat! Es poden esmentar grans homes de tot tipus, que eren poc dotats. Però ells arribaren a ésser grans, esdevingueren «genis», tal com ho diu, gràcies a qualitats, la manca de les quals a ningú no li plau de parlar-ne, tan sols aquell que n´és conscient: tots ells tingueren la ferma seriositat dels artesans, que justament aprèn a configurar les parts perfectament les parts, abans d´arriscar-se a fer un gran conjunt; es donaren temps per a això, perquè experimentaven més plaer en el perfeccionament del detall, de l´accessori, que en l´efecte d´un conjunt enlluernador. És fàcil, per exemple, donar la recepta per a que un home es faci un bon novel·lista; però l´execució suposa qualitats que ho acostuma a no tenir en compte quan un hom diu: «no tinc suficient talent». Feu un centenar o més d´esborranys de novel·les que no passin de dues pàgines, però la puresa de les quals sigui aital que qualsevol paraula sigui necessària en elles; poseu cada dia anècdotes fins que s´arribi a aprendre a trobar llur forma més plena i més eficaç; sigueu incansables en la recol·lecció i en la descripció de tipus i caràcters humans, sobretot expliqueu, tan sovint com sigui possible, i escolteu les explicacions amb mirada i oïdes perspicaços per copsar l´efecte produït en altres assistents; viatgeu com a paisagistes i dibuixants de costums; extragueu de cada ciència allò que produeix efectes artístics, si és ben exposat, penseu, en fi, sobre la motivació de les accions humanes; no desprecieu cap ocasió d´aprenentatge, feu-vos col·leccionistes de tals coses dia i nit; dexeu passar uns deu anys emprats en aquest exercici múltiple, aleshores tot allò que feu en el taller podrà sortir també a la llum pública. ¿Què fan, al contrari, la majoria? No comencen pel detall, sinó pel conjunt. Algun cop podran posseir un bon toc, cridaran l´atenció, i des d´aleshores llurs tocs, llur tasca, anirà de mal borra`s, per raons òbvies.- A vegades, quan manca la intel·ligència i el caràcter per a formar-se un pla de vida artística d´aquesta mena, són el destí i la necessitat els que ocupen el seu lloc i guien pas a pas al futur mestre a través de totes les exigències de l´ofici".
Nietzsche, Humà, massa humà (Menschliches, Allzumenschliches), II, pp. 168-169 (cast.) (Aforisme nº 163, La seriositat de l´ofici).
"Si el mateix tema no es tracta de cent maneres distintes per cent autors diversos, el públic no aprèn a elevar-se per sobre de l´interès del subjecte; però finalment assimilarà els matisos, les noves invencions delicades en la forma de tractar el motiu; i gaudirà d´allò quan ho conegui des de temps, mitjançant nombroses manipulacions i no experimenti l´acritud de l a novetat, de l´espectació".
Nietzsche, Humà, massa humà (Menschliches, Allzumenschliches), II, pp. 172-173 (Aforisme nº 167, Educació artística del públic).
Veiem com els textos de Nietzsche forneixen les idees cabdals de la novel·la de Thomas Mann: tragèdia de l´artista que viu en la seva pròpia carn la contraposició entre l´ideal de l´ amor a la bellesa, i el sensualisme que propugna el deslliurament de les passions, dels instints. Una contraposició entre els plantejaments de les filosofies de Plató i de Nietzsche, contraposició que es plasma en els passatges de la nove·la en diverses metàfores com: malaltia, abisme, mal. Oposició entre el plaer i el dolor, la lluita per assolir l´ideal de bellesa contraposada al desig eròtic; lluita agònica que recorda l´escena última del diàleg El convit, amb la intervenció d´Alcibíades i Sòcrates.
Torneu a la sinopsi de la novel·la - Aneu al text sobre l´apol·línic i el dionisíac