La ciutat de Venècia

Descripció   de la ciutat

Venècia està integrada per 118 illes, 400 ponts i 170 canals, dividida en sis districtes o sestieri, situada al nordest de la península italiana.

Anecdotari històric de la  ciutat Pont dels sospirs

Diuen les cròniques històriques que els seus primers habitants sorgiren del mar igual que les nimfes. De fet, els seus primers visitants foren els els Venetii o Henetii, un poble indoeuropeu que arribà al nordest d'Itàlia als voltatnts de l'any 1000 a. C. Al segle II a. C.; la major part de la regió del Vèneto s'incorporà a l'Imperi romà, junt amb Verona i Pàdua. Es diu que la ciutat es fundà el 421 d. C., malgrat tot no hi ha dades segures al respecte. Sigui com sigui els habitants de les llacunes, gràcies a la innaccesibilitat del territori, van aconseguir una certa independència tant de Bizanci (Imperi d 'orient) com d´Aquisgran (Imperi d 'occident). La prova d'això es que l'any 814 d. C. es comença la construcció del Palazzo Ducale i més endavant la basílica de sant Marc. A1 principi, la ciutat estava governada pel dux, governador que generalment procedia de les famílies més riques; el seu comportament polític amb els seus súbdits era molt despòtic. A causa de les continues sublevacions es limità el poder del dux i es constituí una mena de Maggior Consiglio (1172) que l'elegia. Així, el dux es convertí en un cap de govern amb funcions similars a les que exerceix avui dia en els estats democratics.

També existia una mena de Senat format per 60 membres que feia les funcions d'un Parlament. E1 1179 es constituí també el Quarantia, un tribunal d'apel·lació format per 40 magistrats. Les funcions de justícia les compartia els Awogardi, tribunal constitucional integral per tres homes. E1 1310 es fundà el Consell dels deu, que s'ocupava de l'ordre intern, de castigar les insurreccions. Tenia poders il·limitats, fins i tot per sobre del mateix dux. Hi havia també els cattaveri (assessors fiscals), els proveditori (funcionaris administradors) i els censori que tenien cura dels comptes. Plaça Sant Marc

L'expansió comercial i marítimà arribà a ser molt important a partir de l'any 1200. Hi contribuí el comerc amb l'orient i especialment la quarta creuada, en la qual Venècia participà per motius crematístics. Això li va suposar el domini sobre Constantinoble i les illes de Xipre i Creta, illes de la Jònia, litoral de Tràcia, gran part de la Grècia continental. Les rutes comercials arribaren fins a la Xina, la Índia i Pèrsia.

No es feu esperar massa la rival itat de les altres repúbliques com Gènova i Pisa -més endavant Verona- que declararen la guerra a Venècia. Venècia en sortí victoriosa i expandí els seus territoris fins als peus dels Alps.

El poder de Venècia comença a declinar amb la conquesta de Constantinoble per part dels turcs el 1453; tot i que va evitar la invasió en derrotar els turcs a la coneguda batalla de Lepant gràcies a l'alianca amb les altres repúbliques italianes, Espanya i el Vaticà (1571). Però el cop decisiu fou de caire econòmic: hi contribuí el descobriment d'Amèrica; el comerç amb l'orient va deixar de tenir importància. Venècia va anar perdent el seu imperi i es quedà rellegada a les illes. Venècia es va convertir a partir dels segles XVII i XVIII en un gran centre turístic de diversió, de joc i d'oci (Giacomo Casanova).

El 1790 s'inaugura el teatre de la Venice (fa poc incendiat) (és important la figura de Goldoni, autor teatral). El 1797 caigué definitivament l'ultim dux, Ludovico Manin. La ciutat fou envaïda per les tropes napoleòniques. La derrota de Napoleó el 1815 provocà que els austríacs s'apoderessin de Venècia i de tot Itàlia. La lluita per la independència s'origina justament en aquesta zona del nord d'Italia: Milà, Verona, Venècia. Daniele Manin, (1804-1857), fou un dels herois de la guerra contra els austríacs (vegeu al respecte la pel·lícula de Luchino Visconti, Senso); finalment fou el 1866 quan Venècia s'integrà a Itàlia que es constituí com a nació unificada.

Actualment és la ciutat de l'art, ha estat visitada per nombrosos poetes, artistes, filòsofs, cantants, músics, la llista es faria interminable. Als anys trenta el règim feixista intentà regenerar Venècia i els seus environs, creant-hi industria. Afortunadament no va patir les conseqüències desastroses, com en altres ciutats, de les dues guerres mundials. Cal remarcar que cada any imparell es celebra la Biennale -exposició internacional d'art- de juny a setembre. El festival internacional de cinema es celebra al Lido a finals d'agost. Però sempre s'hi celebren encontres, certamens, exposicions de tote mena.

La figura de Giacomo Casanova

Va neixer el 2 d'abril de 1725. Va estudiar al seminari de sant Ciprià que abandonà ben aviat i passà a dependre d'un cardenal catòlic; de dia treballava de músic, de nit es divertia sense mesura. Fou un aventurer, es dedicà a la màgia i a l'alquimia. Estudià medicina, tenia nocions d'astronomia i de matemàtiques. Expulsat de Venècia viatja a diferents ciutats d'Europa: Paris, Praga, Viena, Berlin, Sant Petersburg, Florència, Roma, Londres. S'afilia a la maçoneria; el 1755, de retorn a Venècia, fou empresonat, acusat de bruixot, però aconseguí d´escapolir-se. Va perdre molts diners amb el joc; el 1757 creà la loteria a França. Allà guanyà molts diners amb negocis bruts, fins que va haver de fugir precipitadament perseguit pels acreedors (féu amistat amb Voltaire). Mes endavant sojorna a Berlin, on Frederic II pel fet d'esser maçó li oferí un lloc al govern. Novament va haver de fugir i va anar a parar a Espanya. Finalment va acabar els seus dies treballant com a bibliotecari sota l´empara d'un comte de Bohemia (1795- 1798).

El carnaval

E1 nom de carnaval prové del llatí carnem vale o carnem levare (adéu a la carn). Alguns historiadors consideren que s'inicia el 1094, però la majoria opinen que es fixa el segle XV, organitzat per la Compagnie de Calze (grups privats els membres dels quals s'identificaven amb mitges de colors, "rogues i vermelles). Van acabar organitzant balls de màscares. Lluny d'ésser un acomiadament de la «carn» la festa es convertí en una magna celebració on s´hi manifesten les danses , la música, el teatre, les disfreces. A partir del segle XVIII, la celebració començava el 26 de desembre i es perllongava durant dos mesos. Amb la caiguda de la República el festival va anar decandint. Amb el règim feixista dels anys vint es prohibí l'exhibició de les màscares. Actualment les celebracions duren deu dies. aquest any comença el die 25 de febrer. Cal assenyalar que el die 25 d'abril és la festa de sant Marc, patró de la ciutat, amb aquest motiu els enamorats envien una rosa a la seva estimada.

Mostra cinematogràfica

Esposizione Internazionale d´arte cinematografica alla XVIII Biena11e Venezia (6-21 agost, 1932), inaugurada per Mussolini, presidida pel comte Volpi, i celebrada a l´hotel Excelsior del Lido. Hi participaren: Itàlia, Alemanya, Polònia, Estats Units, la U. R. S. S.

En anys successius s estrenaren films com Extasis (Gustav Machaty); Le grand jeu (Jacques Feyder); La reiría Cristina de Suècia (Rouben Mamoulian, actriu Greta Garbo); El triomf de la voluntat de Leni Riefenstahl), La gran il·lusió de Jean Renoir); Paisa (Roberto Rossellini).
Avui la Mostra continua tenint un gran prestigi internacional, al costat dels festivals del cinema com Cannes i Berlin

Músics: Vivaldi - Dramaturgs: Goldoni -

Pintors: Bellini, Giogione
Marià Fortuny, el pintor català, fill de Reus, residí a Venècia a partir del 1889. Creà una manufactura de vestits prisats de seda. Hi ha un Museu dedicat a ell (Palazzo Pesaro).

Navegants: Marco Polo Gran canal

• D´altra banda, una llarga llista de novel·listes, filòsofs, literats i poetes s hen referit o han situat l´escenari de les seves obres a Venècia.

• Hem escollit aquestes citacions que lloen la magnificència de la ciutat, la seva música.

"De la mateixa manera que els nostres ulls estan educats des de la infantesa pels temes que ens envolten, un pintor venecià té més inclinació que la resta de la gent a veure el món com un lloc més lluminós i alegre".
Goethe, Viatges per Italia.

"Quan busco un món que substitueixi al de la música no en trobo cap altre que el de Venècia".
Nietzsche, Cartes.

"La música veneciana, voluptuosa i commovedora, rica pel seu art, per l excel·lència de les veus, la precisió de la seva execució, i el gust exquisit de la part vocal".
Jean Jacques Rousseau, Cartes.

Però Venecia també presenta l´altra cara de la moneda: la ciutat de la peste, de la malaltia, predestinada a morir, com von Aschenbach a la novel·la de Thomas Mann.

"Aquesta Venècia que fou una república plena d´urc, invencible i poderosa (...) ha caigut en la indigència, en l´oblit i en la malencònica decadència (...), els seus molls estan deserts, els seus magatzems buits, la flota mercant s´ha esvaït, els seus exèrcits i les seves tropes no són altra cosa que un record. La seva glòria l´ha abandonat, i en la seva grandesa enrunada, d´embarcadors i palaus jau entre llacunes estanyades, desamparada i miseriosa (...) Ella que en els seus dies gloriosos va dominar el comerç d´un hemisferi (...) ha esdevingut el més humil dels pobles de la terra, en una venedora de granisses per a les dones i de bagatel·les i requincalles pels nens i els col·legials".
Mark Twain, Els innocents a l 'estranger, 1869.

"El cel era gris, el vent humit (...)  la imatge de la terra, tota, no va tardar gaire en desaparèixer en la boira (...) més enllà de l´ombrívola bòveda celeste s´estenia una gran planura de mar buit".
Thomas Mann, La mort a Venècia.

Segons el poeta anglès Shelley les gòndoles són presagi de mort: "arnes les crisàlides de les quals han pogut ésser fèretres".

Torneu a la sinopsi de la novel·la