ORIENTACIONS  DIDÀCTIQUES PER A L´ESTÈTICA  (Batxiller artístic)

PREÀMBUL

  1. Definir amb claredat què s´entén per estètica; que l´alumne sàpiga a què atendre´s. Amb això vull dir: que ha de quedar clar per a ell quina és la diferència entre la història de l´art i l´estètica. La història de l´art estudia les manifestacions artístiques al llarg del temps, tot situant aquestes dins de cada època i estil determinats. Es tracta fonamentalment d´un coneixement descriptiu i narratiu, la qual cosa no vol pas dir que se n´exclogui la interpretació i la valoració de les diferents obres d´art.
    estètica, en tant que designa allò que pertany al sensible i al perceptiu, és una disciplina filosòfica que reflexiona sobre la naturalesa de l´obra d´art, analitza els criteris amb què s´interpreten i es valoren les obres d´art i estudia els conceptes bàsics que intervenen en el judici estètic. Es tracta, doncs, d´una disciplina més especulativa, reflexiva, tot i que no li són aliens els coneixements propis de la història de l´art i els relatius als codis específics de lectura i interpretació de l´obra d´art.
    D´altra banda, caldrà distingir igualment entre filosofia de l´art i estètica. Així, la filosofia de l´art se centra en l´exposició de les diferents teories valoratives de l´art, els estils artístics, etc.

  2. Per tant, l´objectiu central de l´estètica al batxillerat artístic versarà entorn de l´anàlisi i la lectura comprensiva de l´obra d´art en les seves diferents manifestacions: pictòrica, escultòrica, arquitectònica, musical, poètica, cinematogràfica i com a dança. Es complementarà amb l´estudi de les altres manifestacions característiques de la nostra època: fotografia, disseny, televisió, video, publicitat, moda. És a dir, caldrà conèixer els codis interpretatius de la cultura de la imatge.

  3. Però per sobre d´aquestes consideracions d´enfoc teòric cal remarcar la importància de l´ensenyament de  l´estètica com a disciplina que coadjuva a la formació integral de la persona, atès que la sensibilitat artística incentiva els impulsos creatius i predisposa les actituds vers el coneixement cada vegada més complex dels elements culturals que afaiçonen la nostra cultura. L´art està a la base de tota forma natural d´educació.

  4. Naturalment l´educació de la sensibilitat no es pot deslligar del pensament i de l´activitat conceptual. Per aquesta raó, la història de la filosofia,  la sociologia i la psicologia són eines gnoseològiques imprescindibles -junt amb la mateixa història de l´art i la història de les civilitzacions- per a una bona formació estètica.

  5. La metodologia i els procediments hauran de canalitzar l´exposició dels continguts que giraran entorn de l´obra d´art, la seva valoració, interpretació i crítica. Com a conseqüència, caldrà incidir en la tríada que intervé en el fenomen estètic: a) l´autor, el creador, b) l´artista, l´obra d´art pròpiament dita i c) l´observador. Processos creatius, codis de lectura de l´obra d´art (verbals, icònics, del moviment i del so) i la cognició perceptiva constitueixen l´arquitectura didàctica de l´estètica. Descripció, conceptualització i observació seran els eixos de la metodologia. L´observació i la descripció d´obres d´art de la nostra època -difícils de llegir- ajudaran a situar l´alumne en el camí de l´educació estètica. D´altra banda, aquesta experiència farà possible la comprensió dels elements conceptuals i teòrics de la nostra matèria.
  6. En fi, les paraules del pintor Antoni Tàpies constitueixen un bon exemple de la finalitat i els significat de l´obra d´art:
    "Vivim en un món submergirt per la tècnica, sufocat pel confort material egoista. Vivim contínuament «distrets», oblidant-nos
    de les nostres arrels més elementals, gairebé dels nostres instints. Tot el que ens volta és artificiós, i en moltíssims aspectes fals. Arrosseguem encara absurdes supersticions, inútils atavismes que ens alienen i ens esclavitzen. Recordar a l´home allò que és en realitat, donar-li un tema de meditació, produir-li un xoc que el desperti del frenesí d´allò inautèntic, perquè es descobreixi a si mateix i tingui consciència de les seves possibilitats reals és l´esforç a què tendeix la meva obra (...) Amb la meva obra intento d´ajudar l´home a superar aquest estat d´alienació incorporant a la seva vida quotidiana uns objectes que el posin en contacte d´una manera tangible amb els problemes últims i més profunds de la nostra existència.
    Els mitjans de què em serveixo per a aconseguir tots els suggeriments necessaris procuro que siguin el més directes possible (...) Millor que discursejar sobre la solidaritat humana, potser val més assenyalar una pila d´infinits grans idèntics de sorra. Aquí us diré quatre mots per donar-vos feina a meditar; allí tant us puc recitar un breu poema sota el cel nocturn, com llançar-vos un gran crit d´alerta en ple migdia (...)"
    Antoni Tàpies; text extret de l´obra d´Alexandre Cirici Pellicer, Tàpies. Testimoni del silenci, Polígrafa, Barcelona, 1970, pp. 319-320.

    CONTINGUTS

    1. El fenomen estètic: definició i abast.
    1. 1. Concepte i localització de l´art. Les funcions de l´art i la seva evolució.
    1.2. L´obra d´art com a element de comunicació. Recursos i mitjans de les diferents arts. La interpretació de l´art: contextualisme i aïllacionisme.

    2. Els comportaments davant el fet artístic.
    2.1. Experiència perceptiva i experiència estètica: subjectivitat i globalitat. Actituds i recursos de l´espectador.
    2.2. L´artista com a creador. Les facultats creadores. El conetxt de la creació artística: llibertat i tradició.

    3. La irrupció de l´art a la vida quotidiana.
    3.1. L´entorn construït: arquitectura i urbanisme. Decoració, vestuari i objectes de consum.
    3.2. La presència de l´art als mitjans de comunicació.
    3.3. Museus, sales d´exposicions i concerts. El mercat de l´art.

    4. L´avaluació de l´obra d´art.
    4.1. El llenguatge avaluador: definició, descripció, valoració i argumentació. Funcions i activitats de la crítica d´art.
    4.2. El valor estètic: teories subjectivistes i objectivistes. Valors formals, sensorials i vitals de l´obra d´art.

Torneu a Índex             -     Aneu a la portada sobre el treball La mort a Venècia