LLEGENDES DE SANTA EULÀLIA

Fragment d'un poema que descriu el martiri de Santa Eulàlia Veyent acostar les flames també reculà Dacià la tanca dins d'una tina que té sagetes per claus tot encerclada de glavis y gavinets de dos talls

Baixada de Santa Eulàlia tu la veres redolar d'un abisme a un altre abisme per aquells rostos avall deixant un rastre en les herbes un bell rosari de sanch. Mossèn Cinto Verdaguer

Carrer: Baixada de Santa Eulàlia, 9. La figura de l'antiga patrona de Barcelona, santa Eulàlia, darrere un vidre.
Segons la tradició popular, el martiri de santa Eulàlia va ser cap a l'any 304 a mans del procònsul Dacià; van llençar la dita donzella cristiana per aquesta baixada de la ciutat, ficada dins d'un tonell ple d'instruments tallants, tretze vegades. Això justifica que la imatge tingui un petit tonell als peus i que sigui considerada la patrona dels tonellers. Amb el temps el martiri donà nom al carrer. No és pas l'única referència que relaciona algun topònim de la ciutat amb la història-llegenda de la verge màrtir. Les referències a la vida i martiri de santa Eulàlia es remunten cap al segle VII, si bé s'ha dubtat molt de la seva autenticitat. Les seves suposades relíquies foren dipositades el 1327 a la catedral i el seu culte com a patrona de la ciutat s'estengué fins al 1637, quan, amb motiu d'una plaga de llagostes, fou nomenada la verge de la Mercè patrona de la ciutat.

Plaça del Pedró, el monument de Santa Eulàlia. La font que està al peu de la Santa va inaugurar-se el 1826 i fou tot un esdeveniment ja que va dotar d'aigua el barri.

La imatge actual de Santa Eulàlia (l'original del 1623 va ser destruïda durant la guerra civil) fou obra de Frederic Marés (1952) Al fons veiem la capella de Sant Llàtzer de l'hospital de leprosos segle XII

On es creuaven la via Morisca (carrer del Carme) i el camí del Llobregat (carrer de l'Hospital), hi ha un lloc que encara es coneix per la seva marca, una pedra com a fita: la plaça del Pedró.
Segons la llegenda, a la plaça del Pedró hi va ser exposat el cos de Santa Eulàlia, clavat en una creu de Sant Andreu perquè el devoressin les aus. El cel va colgar amb una fina capa de neu la nuesa de la Santa.

Fornícula situada des de l'any 1966 a l'edifici de la Numismàtica Calicó, a la plaça de L'Àngel núm. 2. És obra d'Àngel Ferrant

Còpia de la imatge que representa un àngel, es una figura andrògina, sense ales. Es trobava a la plaça de L'Àngel i va desaparèixer d'aquest indret l'any 1865.

L'any 1618 es va instal·lar una figura de bronze que representava un àngel al portal de la muralla que era on ara hi ha la plaça de l'Àngel. Aquesta figura, col·locada sobre una piràmide de marbre, assenyalava amb el dit una imatge de Santa Eulàlia que des del 1456 era sobre l'arc que donava entrada a la baixada de la Presó, el carrer que avui es coneix per la Baixada de la Llibreteria. Totes dues imatges recordaven un miracle que suposadament va succeir el 879 quan es va voler traslladar el cos de santa Eulàlia des de Santa Maria del Mar fins a la catedral. Mentre es feia el trasllat, va aparèixer un àngel i va acusar un canonge de la catedral d'haver robat un dit de la Santa. Fins que el membre amputat no va ser retornat, no van poder moure el cadàver de Santa Eulàlia ni amb la força de vint mules.

Arran de la urbanització de 1865 la imatge de santa Eulàlia es va perdre i la de l'àngel, de bronze, realitzada per l'artista Felip Ros, va anar a parar al veí Museu d'Història de la Ciutat.

 

FOTOS

.