Aquest espai és producte d'una actuació PERI (Projectes Especials de Reformes Interiors). Es van enderrocar uns edificis de manera que es va obrir un petit passeig entre el carrer Allada i el carrer Vermell, limitat pel carrer de la Princesa i el carrer dels Carders.
 |
Durant
el 1998 es va produir un fet sorprenent: la inauguració de l'Espai
Escènic Joan Brossa. Va ser gràcies a una excel·lent
pensada del director de teatre Herman Bonnín i del mag Hausson. Tots
dos, impulsats pel seu amor al teatre i, sobretot, a la figura de Joan Brossa,
varen voler pal·liar en part el desconeixement de la seva obra teatral,
la gran ignorada de la literatura actual catalana. Feta la pertinent petició
a Joan Brossa, aquest va acceptar de col·laborar en el condicionament
de l'edifici, sobretot de la façana i de l'espai exterior adjacent
al teatre. Donada la seva manera de ser, el poeta de seguida va pensar a
deixar la façana tal com era, mentre que la resta de façanes
que envoltaven l'Espai havien de ser restaurades i pintades. Pel que fa
al cas, el 15 de novembre del 1997 va dir en una nota manuscrita: "Façanes
de colors variats tret de la del teatre [aquesta deixar-la] tal com està".
Al final es va restaurar la del teatre. D'aquesta façana, l'única
aportació del poeta és la gran "B" que l'encapçala,
una "B" vermella que, ajaguda, adopta la forma d'un antifaç.
Per tant, triple referència: al nom brossià, al món
de la faràndula i a la vitalitat que sempre ha de presidir l'actuació
teatral . Així mateix, amb la finalitat que fos un teatre viu en
plena consonància amb el palpitar del barri, Joan Brossa va pensar
a convertir la part davantera de l'Espai en un escenari on es poguessin
celebrar tot tipus d'actes culturals. És per aquesta raó que
a l'exterior de l'edifici s'aixeca una tarima que, a tall d'escenari, s'imposa
al visitant, amb una frase incorporada al seu frontal que sintetitza l'esforç
sempre costant del poeta a favor del teatre: "Quan un país no
va a l'hora, el primer que se'n ressent és el teatre".
El volum i la forma d'aquest escenari correspon als vidres, un a sobre de
l'altre, de les ulleres o antifaç de la façana.
El poeta no va poder gaudir de l'Espai que porta el seu nom, va morir el desembre de 1998.
 |
 |
Entre 1998 i 2003 PROCIVESA, l'empresa immobiliària encarregada de reestructurar diverses àrees de Ciutat Vella expropià a baix preu unes illes de cases del barri de la Ribera. Després les enderrocà. Els veïns van batejar el nou espai amb el nom de Forat de la Vergonya. Denunciaven així una situació que consideraven degradant per múltiples raons: l'abandó del barri per part de l'Ajuntament, les obres interminables, la pèrdua de drets de les persones rellogades, etc.
La
lluita dels veïns ha fet que el Districte de Ciutat Vella assumeixi
part de llurs reivindicacions; el Forat de la Vergonya es convertirà
en una plaça de barri i també es construirà una ludoteca.
|
|