 |
fundada
l'any 133 a.C
Decumanus
maximus d'Est a Oest (en l'actualitat: c/ del Bisbe, c/ Ciutat
i c/ Regomir). Cardo maximus de Nord a Sud (en l'actualitat:
c/ Llibreteria entre c/ Ferran i c/ del Call.
|
 |
Barcino estava protegida per una muralla de 2 metres de gruix amb 74 torres i quatre portes d'entrada situades en els extrems dels dos carrers principals. El circuït era d'1,5 km. i la superfície compresa, 9 hectàrees. |
La ciutat emmurallada del temps dels romans, que acollia les institucions de poder i els habitatges de les classes dirigents, a partir del segle X va veure aparèixer, muralles enllà, bòries, ravals (parcel·les petites de terres de conreu), i viles noves. El desenvolupament de noves activitats com el comerç i la manufactura va actuar com a focus d'atracció d'una població que, procedent de la ruralia, es va instal·lar en un primer moment a redós de la muralla, vora el mercadal (actual plaça de l'Àngel, abans plaça del Blat), i després es van expandir seguint els camins de sortida de la ciutat: el del mar, a redós de Santa Mª de les Arenes (actual Santa Mª del Mar), el de Roma, als verals del monestir de Sant Pere de les Puel·les, el de Fra Menors, cap a la plaça del duc de Medinaceli i el camí del riu Llobregat, al voltant de Santa Maria del Pi.
Durant el segle XIII Jaume I ordenà construir un recinte emmurallat que va encabir aquests burgs des de la Rambla fins a Sant Pere de les Puel·les. Aquesta nova muralla media 5.096 m. i les obres no van començar fins onze anys després de la seva mort.
El barri de la Ribera, de carrers estrets, tortuosos i entrelligats amb un traçat gairebé sense alterar manté una funció arrelada a la zona nord del barri des dels seus orígens: el treball tèxtil, transformat avui en l'activitat comercial. Des del segle XI, el nou teixit urbà s'anirà definint a l'entorn del monestir de Sant Pere de les Puel·les i de Santa Maria del Mar, i al llarg del Rec Comtal, important curs d'aigua que afavoria l'activitat industrial tèxtil tradicional del barri.
Al barri de la Ribera s'hi van concentrar la major part dels oficis de la ciutat com ho demostra la seva toponímia: Espaseria, Mirallers, Agullers, Sombrerers, Abaixadors, Caputxes, etc. El motiu de la localització d'aquestes activitats a la Ribera va ser l'esplendor del comerç marítim al segle XIII, esplendor que va disminuir cap al segle XVI per la davallada del tràfic comercial a la Mediterrània.
A l'interior del nou perfil urbà, quan la cort s'havia allunyat de les seves portes i el Mediterrani es feia petit davant el comerç a l'Atlàntic, la Barcelona consolidada erigí la ciutat gòtica al voltant de l'estructurat centre geomètric i polític de la plaça Sant Jaume. Mentre, apareixia amb força la ciutat artesanal al voltant de Santa Maria del Mar, al barri de la Ribera, que convertiria Barcelona en una ciutat de mercaders, navegants, comerciants i professionals. Era una ciutat participativa, corporativa i selectiva. Era la Barcelona dels gremis.
Si les muralles del segle XIII havien protegit les viles noves, a partir del segle XIV Barcelona va protegir, amb un tercer tram de muralla, els camps de cultiu del Raval.
Itinerari
