| Des del passeig del Born passem pel carrer Vidrieria i trobem la plaça de les Olles on es celebrava el mercat del fang |  |
 |
 |
Les primeres referències escrites sobre el Rec són del segle X, exactament del 992. S'atribueix al comte Mir (954-966) la reconstrucció de l'antic aqüeducte per a la instal·lació de molins fariners i per a regadiu agrícola.
L'expressió Rec Comtal apareix en un document del 1076, en l'època de Ramon Berenguer I.
El canal reconstruït modificava el seu antic traçat, desviant-lo en l'últim tram, cap al mar, fent-lo passar prop del monestir benedictí de Sant Pere de les Puel·les. Segurament volien evitar les construccions portuàries que estaven proliferant en la part litoral de l'antiga ciutat romana, per on desembocava abans tal com ens indica el nom del carrer i la plaça Regomir (el Rec d'en Mir).El canal portava l'aigua del riu Besós des d'una presa de Montcada. En el segle XII al seu pas per Sant Andreu de Palomar i Sant Martí regava els horts que proveïen d'aliments la ciutat, i feia moure 11 molins fariners i 3 drapers.
Al barri de La Ribera donava aigua als diferents obradors del tèxtil, ja que l'aigua els era imprescindible per a una part del procés de manufactura i també als safareigs. Els gremis es situaven al llarg del carrer del Rec segons embrutessin més o menys l'aigua. Així doncs els obradors situats molt a prop del mar eren els tintorers, els que més embrutaven l'aigua.
En l'actualitat el Rec Comtal marxa subterrani cap al mar.
Al carrer del Rec hi trobem un excepcional conjunt de tres blocs de cases, amb botigues gòtiques en forma de porxos de columnes prismàtiques de pedra que avancen suportant unes terrasses davant dels primers pisos de les cases. Són construïdes en els segles XVIII i XIX a l'estil del XV.
La quantitat d'elements d'obra i fusta pintats de diferents colors i el contrast entre les botigues antigues i les de disseny, fan d'aquest carrer un dels més acolorits de la Barcelona vella.
