MERCAT
DE SANTA CATERINA:
L'excavació
de l'antic Mercat de Santa Caterina ha posat al descobert les restes arqueològiques
del Convent dels Predicadors de Barcelona, més conegut pel Convent
de Santa Caterina, del segle XIII, un edifici precoç de l'arquitectura
gòtica catalana. Al mateix solar han aparegut altres edificacions
de caire religiós i una necròpolis d'època tardo-romana
amb enterraments
en àmfora, tegulae i formae (sepultures d'obra). Part del jaciment
s'ha conservat i podrà ser visitat. Està previst crear un
espai on s'oferiran les claus per entendre el jaciment i l'evolució
del solar des de l'època prehistòrica fins a la fundació
del mercat.
La
remodelació del mercat de Santa Caterina és una de les peces
angulars de la reordenació i la revitalització social i comercial
d’un barri emblemàtic i històric de Ciutat Vella. L’obertura
del mercat al públic el 10 de maig de 2005, marcarà la culminació
d’un procés de remodelació complex que haurà
fet d’aquest equipament una instal•lació moderna i adequada
a les necessitats i serveis d’un mercat del segle XXI.
La construcció del nou mercat s’ha dut a terme seguint el projecte dels arquitectes Enric Miralles i Benedetta Tagliabue, que van contemplar, com a aspectes artístics més cridaners, la conservació i la rehabilitació de la façana porticada original del mercat i la seva complementació amb una coberta avantguardista. Per mitjà d’uns 325.000 petits hexàgons de ceràmica de 67 colors diferents, la coberta reprodueix en mosaic la varietat cromàtica que la fruita i la verdura generen a l’interior d’un mercat. La nova instal•lació no albergarà només les parades tradicionals, sinó que també disposarà en el seu interior d’un supermercat i d’un restaurant per completar l’oferta de totes les formes contemporànies del consum alimentari al nou mercat de Santa Caterina. |
No tot són flors i violes. El mercat de Santa Caterina era el més econòmic de Barcelona, sobretot en els productes com les patates, llegums, etc., el que permitia subsistir a una població de recursos escassos tant del propi barri, un dels més grans de Ciutat Vella, com d'arreu de Barcelona, que venia a comprar expressament. Els veïns consideren que el nou mercat no podrà oferir, per raons òbvies, els bons preus que oferia l'antic.
 |
 |
LA DERROTA DE 1714:
El dotze de setembre de 1714, un cotxe de cavalls s'atura davant del Palau
de la Generalitat. A dalt hi va José Patiño, el nou superintendent
general d'Hisenda de Felip V.
Porta ordres molt clares: dissoldre les institucions catalanes. Som a mitjan
setembre del 1714 i, des d'ara, Catalunya estarà sotmesa a un règim
absolutista.
Com
a demostració de força, els ocupants decideixen la refortificació
del castell de Montjuïc, la refortificació dels baluards de
la muralla que farà 60 mts. d'amplada, i la construcció d'una
gran fortalesa militar: la Ciutadella.
Al voltant de la muralla no pot haver cap construcció. Col·loquen
canons i disparen, mesuren la distància que hi ha entre la muralla
i el lloc on arriben les bales: 1.500 mts. Aquesta serà la superfície
que s'haurà d'enderrocar. Les forces d'ocupació obliguen els
propietaris a tirar a terra les seves cases. Són més de mil
cases del barri de la Ribera, el 17% del total d'habitatges de Barcelona.
El primer de maig del 1718, la Ciutadella ja està acabada.
Les
famílies damnificades s'arruïnen. Unes abandonen la ciutat,
d'altres se'n van a viure a la Barceloneta i moltes decideixen restar al
seu barri, La Ribera.
S'han de construir vivendes en un barri on no hi ha ni un sol metre quadrat
edificable, però l'enginy humà no té límits:
construeixen per sobre de les boques d'entrada i sortida dels carrers, formant
una espècie de voltes, reformen les cases artesanals per tal que
puguin viure moltes famílies i fan voladissos que sobresurten de
les façanes per ampliar les vivendes.
El barri de la Ribera es converteix en un barri constret.
|
|