|
|
ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES I ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D'EMPRESES II |
|
| Inici | Presentació | Educació | Mestres | Guerra i pau | Articles economia ètica | Enllaços |
|
|
|
|
Economia (BATX.) |
|
|
PROVES OBJECTIVES
ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I C.1/T.1/2
1. Concepte i objectius de l’empresa. Digues quins són els elements que componen l’empresa.
2. Responsabilitat social de l’empresa. Explica quan els costos socials són positius i quan són negatius. Posa exemples.
3. Digues la diferència que hi ha entre una societat col·lectiva i una societat comanditària. I entre una societat limitada i una societat anònima?.
4. Digues quan utilitzaries una matriu de decisió i quan un arbre de decisió.
5. Una empresa ha d’analitzar, entre les diferents estratègies
de producció, aquella que li proporcioni més beneficis. Els
possibles productes són abrics de pell, gavardines o impermeables.
La decisió l’ha de prendre en funció del temps hivernal que
farà en els mesos següents, ja que segons com sigui, es vendrà
un producte o un altre. La matriu de decisió serà ( en milions):
| Estats de la naturalesa |
|
|
|
| Probabilitats |
|
|
|
| Abrics de pell |
|
|
|
| Gavardines |
|
|
|
| Impermeables |
|
|
|
5.1 Si l’empresari utilitzés, per prendre la decisió, el criteri de risc, digues per quin producte es decidiria.
5.2 Si l’empresari no conegués les probabilitats, digues per quin producte es decidiria aplicant el criteri de Hurwicz, (coeficient d’optimisme 60%).
5.3 Fes l’arbre de decisió.
![]()
1. Digues quins són els elements que componen l’empresa i les funcions que realitza dins el sistema econòmic.
2. Què s’entén com a sistema econòmic? Què és el Producte Nacional?
3. Classifica les empreses segons la seva mida utilitzant tots els criteris que coneguis.
4. Defineix la societat civil, la societat mercantil i la societat d’interès social.
5. Un agricultor no sap si plantar tomàquets, patates
o enciams. La decisió la prendrà depenent del possible canal
de distribució al mercat que li ofereixin. Les opcions que té
són dues:
a) Canal d’una etapa, és a dir, passar per un
minorista per arribar al consumidor.
b) Canal de dues etapes, és a dir, passar
primer per un majorista i després per un minorista per arribar finalment
a un consumidor.
Que pugui adoptar un canal o un altre depèn d’una
possible nova normativa que varia el sistema actual d’una única
etapa. Té el 70% de probabilitats que el canviïn. Evidentment,
segons els canals, els seus guanys seran diferents.
Els resultats esperats serien: per al tomàquets,
unes pèrdues de 50; per a les patates, uns guanys de 200; i per
als enciams, unes pèrdues de 150, en el cas que pogués utilitzar
el canal d’una etapa.
En el cas que hagués d’utilitzar el canal de dues
etapes, els resultats serien: per al tomàquets uns guanys de 200,
per a les patates unes pèrdues de 100, i per als enciams uns guanys
de 150.
Fes l’arbre i la matriu de decisió i digues per
quin producte es decidiria l’agricultor si utilitzes el criteri de risc,
o en una situació d’incertesa aplica el criteri de Hurwicz, amb
un coeficient d’optimisme del 80%.
![]()
ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I C.1/T. 3/4
1. Explica les diferencies que hi ha entre una estructura lineal i una per funcions.
2. Explica què s’entén per l’organització informal de la empreses?
3. Fes un esquema comparatiu entre els trets mes importants de l’organització del treball segons Taylor i segons Mayo.
4. Fes un organigrama del departament de recursos humans amb totes les seves funcions.
5. Digues la diferencia entre un contracte en pràctiques i un contracte per a la formació.
6. Explica que és el salari i de què està compost.
![]()
1. Diferencia entre una divisió en departaments per productes i una divisió en departaments per processos.
2. Digues per què l’organització es considera una de les funcions més importants de la direcció de la empresa i quin és el seu objectiu bàsic.
3. Explica que s’entèn per motivació i comenta per què es considera la motivació un factor tan important en la gestió del personal de l’empresa.
4. Argumenta per què les empreses donen tanta importància a la formació dels seus treballadors.
5. Digues la diferencia entre un contracte en pràctiques i un contracte per a la formació.
![]()
1. Explica què s’entén per organització. Digues per què l’organització es considera una de les funcions més importants de la direcció de la empresa i quin és el seu objectiu bàsic.
2. Fes un esquema comparatiu entre els trets mes importants de l’organització del treball segons Taylor i segons Mayo. Explica que s’entén per motivació i comenta per què es considera la motivació un factor tan important en la gestió del personal de l’empresa.
3. Explica què és un organigrama. Fes un organigrama del departament de recursos humans amb totes les seves funcions. Què s’entén per capital humà?
4. Argumenta per què les empreses donen tanta importància a la formació dels seus treballadors. Digues la diferencia entre un contracte en pràctiques i un contracte per a la formació.
5. Defineix el concepte de nòmina. Explica què és el salari i de què està compost. Comenta la diferència que hi ha entre el salari brut i el salari net d’un treballador.
![]()
ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I C.2/T.1/2
1.- Una Empresa presenta els costos de la taula següents.
Complerta i representa gràficament els diferents costos.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2 3 4 5 |
|
360 490 600 700 |
2.- Amb la informació de la taula següent, calcula el cost de producció unitari i el resultat final per a una empresa que produeix un producte; utilitza el sistema de direct-costing.
| Primeres matèries
Mà d’obra de producció Costos de producció variables Costos de producció fixos Costos de comercialització Cost total |
146.250 u.m. 75.000 u.m. 56.000 u.m. 150.000 u.m. |
| Producció
Vendes |
6.000 unitats |
| Existències no venudes |
|
| Preu de venda |
|
|
|
|
| Cost unitari (u.m./u.) | |
| Ingressos per vendes | |
| Cost total de la producció
Cost de les existències Cost total de les vendes |
|
| Benefici brut | |
| Costos indirectes i fixos | |
| Benefici net |
3.- Una empresa té una capacitat productiva màxima de 1.000 unitats d’un determinat producte. Les dades de l’empresa són les següents: costos fixos de 2.400 u.m., cost variable unitari de 300 u.m. i preu de venda del producte de 500 u.m. Calcula’n el punt mort i comenta els resultats. Quina diferencia hi ha entre el llindar de producció i el llindar de rendibilitat?
4.- Un projecte industrial presenta les següents
activitats. Calcula’n els temps early, els temps last i el camí
crític.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
![]()
1.- Una Empresa presenta els costos de la taula següents.
Complerta i representa gràficament els diferents costos.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
2 3 4 5 |
|
360 490 600 700 |
2.- Amb la informació de la taula següent, calcula el cost de producció unitari i el resultat final per a una empresa que produeix un producte; utilitza el sistema de direct-costing.
| Primeres matèries
Mà d’obra de producció Costos de producció variables Costos de producció fixos Costos de comercialització Cost total |
370.000 u.m. 375.000 u.m. 75.000 u.m. 125.000 u.m. |
| Producció
Vendes |
1.500 unitats |
| Existències no venudes | |
| Preu de venda |
|
|
|
|
| Cost unitari (u.m./u.) | |
| Ingressos per vendes | |
| Cost total de la producció
Cost de les existències Cost total de les vendes |
|
| Benefici brut | |
| Costos indirectes i fixos | |
| Benefici net |
3.- Una empresa té una capacitat productiva màxima de 1.500 unitats d’un determinat producte. Les dades de l’empresa són les següents: costos fixos de 2.400 u.m., cost variable unitari de 300 u.m. i preu de venda del producte de 500 u.m. Calcula’n el punt mort i comenta els resultats. Quina diferencia hi ha entre el llindar de producció i el llindar de rendibilitat?
4.- La producció. El concepte de producció: definició i abast del terme. Els factors productius. La tecnologia.
5.- Diferencia l’eficiència tècnica de l’eficiència econòmica. Posa’n un exemple.
![]()
ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESES I C.2/T.3-4
1.- Explica què és la funció de producció i quin pot ser el seu objectiu fonamental. Quin seria un esquema del sistema productiu?
2.- Determina el graf PERT basat en la següent taula
i calcula’n el temps early, el temps last i el camí crític.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
3.- Comenta per què el nivell de les existències s’ha de considerar com un equilibri a la gestió d’aprovisionament.
4.- Una empresa comercial distribueix una mercaderia amb una demanda estimada de 150.000 kg. anualment. La compra a 560 u.m./kg, el cost d’una comanda és de 1000 u.m. i la taxa de cost de magatzem és del 8%. Calcula’n tots els indicadors del model de Wilson.
5.- Explica i relaciona el sistema JIT de gestió d’inventaris amb la reducció dels costos de les existències, identificant concretament quins són els costos que poden disminuir.
![]()
1.- Explica què és la funció de producció i quin pot ser el seu objectiu fonamental. Quin seria un esquema del sistema productiu? Quins són els factors determinants que la direcció ha de considerar per prendre decisions sobre la producció? Explical’s.
2.- Explica els mètodes i tècniques de planificació de la producció que coneixes. Quina és la diferencia entre el temps early i el temps last d’una situació? Com es determina el camí crític? Quina és la seva interpretació?
3.- Determina el graf PERT basat en la següent taula
i calcula’n el temps early, el temps last i el camí crític.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
4.- Representa mitjançant un gràfic de Gantt la durada total del projecte anterior.
5.- Defineix el concepte de qualitat. Explica quina és la importància de la gestió de la qualitat en l’àmbit productiu. Explica els costos de la qualitat.
6.- Explica què és el cost social de l’empresa i què és una externalitat. Relaciona els dos conceptes. Posa algun exemple.
![]()
1.- Explica de forma general què és el model de comanda òptima o model de Wilson. Quines són les condicions inicials del model? Explica la relació existent entre la comanda òptima i la cadència òptima. Fes la representació gràfica del model.
2.- Una empresa comercial distribueix una mercaderia amb una demanda estimada de 150.000 kg. anualment. La compra a 550 u.m./kg, el cost d’una comanda és de 1.500 u.m. i la taxa de cost de magatzem és del 8%. Calcula tots el indicadors del model de Wilson.
3.- Explica la finalitat del sistema JIT (just-in-time) de gestió d’inventaris i quina és la seva proposta.
4.- L’empresa Ferrer, SA, comercialitza el producte MTRIX. Durant el mes d’abril ha realitzat les següents operacions:
1/04 Existències inicials: 20 unitats a 1.000 u.m.
7/04 Compra 30 unitats a 1.200 u.m. amb un descompte
del 10%
15/04 Venda de 35 unitats a 6.000 u.m.
18/04 Un client torna 5 unitats.
20/04 Compra de 10 unitats a 900 u.m.
25/04 Venda de 25 unitats a 5.500 u.m.
Confecciona’n la fitxa de magatzem, sabent que el producte MTRIX es valora amb el criteri LIFO. Calcula el marge de beneficis.
![]()
ECONOMIA I ORGANITZACIÓ D’EMPRESES IC3/U.5
1. Concepte de comptabilitat.
2. Concepte de patrimoni. Equació.
3. Concepte d’actiu i de passiu.
4. Concepte de masses patrimonials i esquema de les masses patrimonials.
5. Anomena dos comptes de cada una de les masses patrimonials.
6. Concepte d’inventari. Parts d’un inventari.
![]()
1. Concepte de masses patrimonials i esquema de les masses patrimonials.
2. El senyor Miquel Planas presenta la següent situació patrimonial:
Té un local valorat en 5.000.000 u.m. Té mobles per 400.000 u.m., un ordinador que li va costar 300.000 u.m. i programes informàtics valorats en 80.000 u.m. Deu al seu proveïdor, Albert Tomás 100.000 u.m. Té 20.000 u.m. en diners en efectiu i 200.000 u.m. dipositades en el Banc de Santander. Les existències estan formades per per 10 unitats d’A a 1.000 u.m./u.f. i 20 unitats de B a 1.500 u.m./u.f. Els seus clients li deuen factures per import de 300.000 u.m.
2.1 Confecciona un inventari per representar-ne la situació
patrimonial.
2.2. Realitza el corresponent Balanç de Situació.
3. VIDA SANA S.A., empresa dedicada a la comercializació de articles ecològics, presenta el següent Balanç de Saldos a 15-6-2001 en euros:
Nº COMPTE SALDOS
100 Capital social
226 Mobiliari
8.000
300 Existències de mercaderies
12.000
4000 Proveïdors, ptes.
6.000
4300 Clients, ptes.
20.000
4310 Clients, efectes cls. en cartera
12.000
410 Creditors per prestació de serveis
1.000
570 Caixa
5.000
572 Bancs c/c
23.000
600 Compres
30.000
628 Subministres
2.000
700 Vendes de mercaderies
75.000
3.1. Classifica els següents elements patrimonials
segons l’esquema de les masses patrimonials.
3.2. Cuadra el Balanç.
3.3. Fes l’assentament corresponent al llibre de
diari.
3.4. Realitza l’obertura de les comptes al llibre
major.
![]()
1.- Representa el conveni de càrrec i abonament.
2.- L’empresa BERNAT, S.A. inicia el seu negoci amb data 1/3/2000 i les primeres operacions que realitza són:
01/3 Ingressa 20.000.000 u.m. al banc i 3.000.000 u.m. en efectiu a la caixa.
02/3 Compra mobiliari per 1.000.000 u.m. la meitat del qual paga amb xec i en deixa a deure la resta. IVA 16%
03/3 Compra un ordinador por 600.000 u.m. y un programa de comptabilitat per 150.000 u.m. IVA 16%. Abonem amb xec 150.000 u.m. i quedem a deure la resta.
04/3 Compra mercaderies per 2.000.000 u.m. a crèdit. IVA 16%.
06/3 Ven mercaderies per valor de 1.500.000. Cobra 500.000 u.m. en efectiu i per la resta li accepten una lletra. IVA 16%.
07/3 Comptabilitza la declaració i posterior liquidació de l’ IVA.
31/12 Les existències inicials de mercaderies d’una empresa eren 180.000 u.m. i les finals són de 120.000 u.m. fes l’assentament corresponent per regularitzar el compte de mercaderies.
31/12 L’amortització prevista per el mobiliari és del 10%, la del ordinador i dels programes informàtics és del 20%. Comptabilitza l’assentament corresponent.
Es demana: Diari.
3.- Treu el resultat de l’empresa comercial Filatures, S.A. a partir de la informació següent i aplica-hi el corresponent impost:
Vendes de mercaderies: 500; compres: 200; electricitat: 20: elements de transport: 200; amortització acumulada de l’immobilitzat: 64; despeses d’amortització: 15; rappels sobre compres: 10; clients: 17; préstec a llarg termini: 43; pèrdues d’immobilitzat material: 5; hisenda pública, creditora: 15; proveïdors: 15; sous i salaris: 45; subministraments: 12; mercaderies: 30; bancs: 60. Troba el capital.
4.- Fes el balanç de situació corresponent al exercici anterior.
RECUPERACIÓ JUNY
I AVALUACIÓ:
1. Defineix l’empresa i digues la funció que realitza dins el sistema econòmic.
2. Com creus que es podrien millorar els punts dèbils o les característiques negatives de les PIME.
3. Un agricultor no sap si plantar blat, patates
o pèsols. La decisió la prendrà depenent del possible
canal de distribució al mercat que li ofereixen. Les opcions que
té són dues:
a) Canal d’una etapa, és a dir, passar per
un minorista per arribar al consumidor.
b) Canal de dues etapes, és a dir, passar
primer per un majorista i després per un minorista per arribar finalment
a un consumidor.
Que pugui adoptar un canal o un altre depèn d’una
possible nova normativa que varia el sistema actual d’una única
etapa. Té el 60% de probabilitats que el canviïn. Evidentment,
segons els canals, els seus guanys seran diferents.
Els resultats esperats serien: per al blat, unes pèrdues
de 150; per a les patates, uns guanys de 200; i per als pèsols,
unes pèrdues de 50, en el cas que pogué utilitzar el canal
d’una etapa.
En el cas que hagués d’utilitzar el canal de dues
etapes, els resultats serien: per al blat, uns guanys de 300; per a les
patates, unes pèrdues de 100; i per als pèsols, uns guanys
de 150.
Fes la matriu de decisió i digues per quin producte
es decidiria l’agricultor si utilitzes el criteri de risc.
4. Comenta la diferència que hi ha entre
el salari brut i el salari net d’un treballador.
Digues si un treballador pot cobrar un salari per sota
del salari mínim interprofesional. Rahona-ho.
II AVALUACIÓ:
1. Una empresa produeix dos productes, A i B, amb
la següent estructura de costos. Calcula el cost de producció
unitari i els beneficis finals resultants d’ambdós productes segons
el mètode del full-costing.
7
|
|
|
|
| Primeres matèries
Mà d’obra de producció Costos de producció variables Costos de producció fixos Costos de comercialització Cost total |
370.000 u.m. 375.000 u.m. 75.000 u.m. 125.000 u.m. |
600.000 450.000 135.000 185.000 |
| Producció
Vendes |
1.500 unitats |
2.100 |
| Existències no venudes | ||
| Preu de venda |
|
|
|
|
|
| Cost unitari (u.m./u.) | |
| Ingressos per vendes | |
| Cost total de la producció
Cost de les existències Cost total de les vendes |
|
| Benefici brut | |
| Costos indirectes i fixos | |
| Benefici net |
2. Una empresa produeix un producte amb els següents costos: lloguer de l’edifici, 7.000.000 u.m.; mà d’obra fixa, 3.500.000 u.m.; altres costos fixos, 1.250.000 u.m., i cost variable unitari, 7.700 u.m. si el preu de venda del seu producte és de 15.700 u.m., calcula el punt mort per a aquest producte. Comenta els resultats.
3. Econatura, S.A. presenta a 31 de desembre la
següent situació patrimonial:
Diners en efectiu, 120.000 u.m., dipositats al Banc de
Catalunya, 15.000.000 u.m.; deu al Banc de Sabadell 1.000.000 u.m. per
un préstec; al seu proveïdor Biocenter, 200.000 u.m.. Té
lletres acceptades de clients per valor de 300.000 u.m. Les existències
estan valorades en 3.000.000 u.m. Ha comprat un local per 30.000.000 u.m.,
de les quals encara deu 5.000.000 a la constructora, i mobles per 400.000
u.m.
Representa la situació en forma d’inventari i
de balanç.
III AVALUACIÓ:
1. Explica de forma general què és el model de comanda òptima.
2. VIDA SANA S.A., empresa dedicada a la comercializació de articles ecològics, presenta el següent Balanç de Saldos a 15-6-2001 en euros:
Nº COMPTE SALDOS
100 Capital social
226 Mobiliari
8.000
300 Existències de mercaderies
12.000
4000 Proveïdors, ptes.
6.000
4300 Clients, ptes.
20.000
4310 Clients, efectes cls. en cartera
12.000
410 Creditors per prestació de serveis
1.000
570 Caixa
5.000
572 Bancs c/c
23.000
600 Compres
30.000
628 Subministres
2.000
700 Vendes de mercaderies
75.000
Operacions realitzades durant el mes de desembre:
1.- Compra articles por valor de 5.000. Paga la meitat amb xec y accepta lletra per la resta del deute.
2.- Ven a L'HORTET mercaderies per valor 100.000. Forma de pagament 30 dies.
3.- Lliurem lletra a L'HORTET per un nominal de 50.000 que ens accepta.
4.- Paguem als creditors la totalitat del nostra deute (transferència bancària).
5.- Paguem el lloguer del local que puja 20.000 (transferència bancària).
6.- Els clients ens ingressen en el banc 12.000 per el venciment de les lletres pendents.
7.- El valor de les existències finals és de 10.000.
Es demana: 1. Assentaments en
el Diari y anotacions en el Major.
2. Balanç de Comprovació y Balanç de Situació.
| Inici | Presentació | Educació | Mestres | Guerra i pau | Articles economia ètica | Enllaços |
|
|
|
|
Economia (BATX.) |
|
|