L'Informe Pisa: Anàlisi i crítica

Cada uns quants mesos, no sabem ben bé quants, però també deu estar matemàticament estudiat, rebem una nova tongada d'estadístiques sobre el fracàs escolar. Estudis com l'anomenat PISA, a nivell europeu, que ens diuen que els alumnes de Secundària no saben prou matemàtiques ni comprenen adequadament els textos que se'ls plantegen.

Els docents n'estem força tips de tanta estadística i sobretot de les reflexions frívoles que es publiquen sobre els resultats. Voldríem saber qui dissenya les proves, com són, qui tria la mostra d'escoles i per què les escoles només en rebem informació a través dels mitjans de comunicació.

Curiosament, el mateix tipus de fracàs escolar es dóna en països amb sistemes educatius ben diferents i amb pressupostos desiguals. No sabem si s'estan estudiant sistemes escolars comprensius amb tots els alumnes junts fins als 16 anys, com el nostre, o sistemes més segregadors on els alumnes se separen per nivells ja als deu o dotze anys. En aquestos casos, ¿les proves es passen en tots els nivells d'alumnes?

Les causes d'aquest suposat i estadístic fracàs escolar es busquen sempre en la mateixa escola: professors mal preparats i desmotivats, manca de recursos econòmics, manca de disciplina en els centres... És ben cert que l'escola té problemes però també és veritat que afronta moltes dificultats amb dignitat i molt esforç.

Als docents, ens interessaria també molt que es fessin altres tipus d'estadístiques i que se'n publiquessin els resultats. Alguns exemples:

- Una estadística sobre quants pares es poden realment permetre reduir el temps de treball per estar més amb els fills.

- Una altra, sobre quantes empreses permeten als seus treballadors les reduccions de jornada, els horaris flexibles, les baixes "paternals", etc.

- Un estudi sobre quantes hores es passen nens i nenes fent activitats extraescolars, no per l'interès de l'activitat en si mateixa, sinó per casar l'horari familiar.

- Algun tipus d'anàlisi sobre l'humor i la paciència que els queden als pares i als fills després de cada llarga jornada, quan finalment es retroben.

¿Les hores que nens i joves es passen mirant la televisió o jugant amb els ordinadors ja estan comptades? . És un resultat alarmant! La lectoescriptura, un dels punts negres de l'informe PISA, s'aprèn en la primera infantesa i va estretament lligada al desenvolupament maduratiu i de la personalitat. El gust per la lectura s'ha de desvetllar conjuntament a casa i a l'escola. Què deu passar, doncs, realment quan els nois i les noies tenen dificultats per entendre allò que llegeixen?

D'acord, fem avaluacions i estadístiques. Són necessàries, però també ho és que els resultats s'interpretin seriosament i amb valentia social necessària per afrontar les veritables causes dels problemes.

Alba Balcells

Directora pedagògica de Secundària

Text extret de la Revista de l'Escola Pia de Granollers · núm37· Època II · Febrer de 2005