Grup de Filosofia i Història de la Ciència i de la Tècnica del Casal del Mestre de Santa Coloma de Gramenet
Sobre l'aniversari de Manuel Sacristán
Pere de la Fuente, coordinador del Grup de Filosofia de Santa Coloma de Gramenet, recorda en aquest escrit la figura i el pensament de Manuel Sacristán -filòsof, escriptor i traductor-, en l'aniversari de la deva mort.
EL PUNT, 30 d'agost de 1996
Durant aquest curs s'ha commemorat el desè aniversari de la mort de Manuel Sacristán. Enterrat a Guils de Cerdanya el 29 d'agost de 1985, havia mort a Barcelona d'un atac de cor dos dies abans. Personalitat d'enorme prestigi intel·lectual, Sacristán va exercir una gran influència en la vida cultural i política catalana durant gairebé tres dècades. Com a filòsof, escriptor i traductor va contribuir decisivament a la difusió a Catalunya dels principals corrents de la filosofia i el pensament europeu de la segona postguerra (marxisme crític, filosofia analítica, estudis de lògica matemàtica...). La seva mateixa tesi doctoral, reeditada ara a cura de Francisco Fernández Buey, tracta sobre una de les grans (i discutides) figures de la filosofia alemanya, Martin Heidegger (Las ideas gnoseològicas de Heidegger. Barcelona; Crítica, 1995). En el pròleg d'una obra pòstuma d'en Sacristán publicada fa poc mesos (Lógica elemental. Barcelona: Vicens Vives, 1996) Jesús Mosterín, catedràtic de Lògica i Filosofia de la Ciència, deia d'ell: «Manuel Sacristán (1925-1985) va ser el filòsof espanyol més brillant de la seva generació, un dels pensadors marxistes més lúcids de tots els temps, la figura més destacada de l'oposició intel·lectual al règim de Franco i un dels introductors de la lògica matemàtica a Espanya.»
Els homenatges a Manuel Sacristán commemorant el 10è aniversari de la seva mort han estat diversos. El Grup de Filosofia de Santa Coloma de Gramenet va dedicar el seu V cicle de conferències al pensament d'aquest clàssic de la filosofia del nostre segle. Joaquim Sempere (Sacristán i els nous moviments socials); Miquel Candel (Manuel Sacristán i la filosofia) i Pilar Fibla (Manuel Sacristán i la política) van ser els tres conferenciants. Les universitats de Barcelona van organitzar conjuntament dos cicles de conferències i dues taules rodones. El segon cicle, celebrat el mes de febrer, constava de tres conferències: Laureà Bonet (Manuel Sacristán i Simone Weil), Francisco Fernández Buey (El filosofar de Manuel Sacristán) i Rafael Sánchez Ferlosio que va fer una rigorosa reflexió sobre el penediment i el remordiment (La señal de Caín). Les taules rodones tractaren sobre Manuel Sacristán, filòsof i Manuel Sacristán i els moviments alternatius. El sindicat CC OO va recordar la figura del militant sindicalista dels anys seixanta i setanta que va influir decisivament en la fundació del Sindicat d'Ensenyament de CC OO. La revista Mientras tanto, fundada per ell, li va dedicar un número monogràfic on es recollien estudis sobre la seva vida i obra i textos de Sacristán inèdits o de difícil accés. Altres revistes com Crítica marxista, Dialéctica, Monthly Review i Rethinking marxism han publicat notícies de l'obra de Sacristán amb motiu del desè aniversari de la seva mort.
També aquest any s'ha publicat un voluminós llibre (749 pàgines) que recull onze entrevistes amb Sacristán i converses sobre Sacristán (Acerca de Sacristán. Barcelona: Destino, 1996). La segona part del llibre recull els testimonis i records de vint-i-una persones que varen tenir durant el transcurs de la vida d'en Sacristán una relació directa amb ell. Un dels objectius del llibre era deixar constància escrita de testimonis de primera mà. Un d'aquests testimonis és el de José María Valverde, mort la passada primavera, company i amic de Manuel Sacristán amb el qual compartia qualitats poc comunes com la modèstia i el rigor intel·lectual, i una posició moral i política a favor dels desposseïts de la Terra i de lluitador contra la desigualtat social.
Es pot dir que la commemoració del desè aniversari de la mort de Sacristán ha complert l'objectiu de trencar una mica l'injust silenci que sobre la vida i l'obra de Sacristán patíem els últims anys. En aquest desè aniversari s'han publicat a Catalunya, grosso modo, unes dues mil planes de textos de o sobre Sacristán. Aquesta xifra, unida a la vintena llarga de conferències, xerrades i taules rodones celebrades dóna una idea de la presència viva del pensament de Sacristán en la Catalunya d'avui.
Grup de Filosofia i Història de la Ciència i de la Tècnica del Casal del Mestre de Santa Coloma de Gramenet