SANT MEDIR 3 de MARĮ. |
||
 |
 |
 |
| Segons
conta la tradiciķ, un pastisser de Grācia, anomenat
Vidal, va patir un atac de dolor, tan terrible, que es
cuidava morir. Postrat al llit, va recordar-se del sant
que es venerava a l’ermita prop del seu poble.
S’hi va encomenar, u li va prometre que el visitaria
cada any , si el guaria, i li faria propaganda...El devot
va posar-se bo. Cada any, el dia de la festa, a cavall
d’una egua sortia de casa seva per anar a
l’ermita. Abans d’empendra el camí feia un
cercavila pels principals carrers de Grācia... es feia
acompanyar per dos músics. Al cap d’uns anys, un grup d’amics el van voler acompanyar, els va agradar el camí i el lloc on s’aixeca l’ermita, així en van fer propaganda... Es va formar la primera colla. Molt aviat la devociķ per Sant Medir va adquirir importāncia i van fundar-se noves colles.. |
||
 |
 |
 |
VOLEM CARAMELS...! |
||
 |
 |
 |
