Foto: Xavier Pintanel.

 El ximpanzé és, ben segur, l'animal més proper a l'home en quant a les seves capacitats intel·lectuals i pràctiques socials.
 Està sent objecte d'experimentacions, per tal de veure la seva capacitat d'abstracció i d'aprendre el llenguatge dels símbols, ja que, malauradament, no està capacitat per parlar.

 Aquesta incapacitat no ve de la carència d'òrgans fonadors, ni és tampoc que no utilitzi els sons per a comunicar-se, sinó que aquesta comunicació té un origen emotiu, com és en el nostre cas el riure o el plorar: no ens és fàcil fer-ho voluntàriament, malgrat ens és, de vegades, difícil evitar-ho.

 Si la nostra parla fos també d'origen emotiu i no la dominéssim amb la voluntat, no podríem mentir ni guardar secrets, o ens seria difícil, igual que ara ens és difícil riure l'acudit d'un superior o no posar-nos vermells en certes circumstàncies comprometedores.
Glossari de termes          Informació            Hiperenciclopèdia

                          Mamífer de l'ordre dels primats, una mica més alt que l'orangutan (els mascles
                   poden assolir 170 cm i les femelles 130) i amb un pes entre 50 i 80 kg (els mascles);
                   de línia més esvelta i de membres més proporcionats que l'orangutan, té el dit gros de
                   les mans completament desenvolupat; el seu cos és arrodonit, amb orelles força
                   grosses. El seu pelatge, abundant, generalment és negrenc, i es torna gris en envellir
                   l'animal. És de costums arborícoles, intermedis entre l'orangutan i el goril·la. Habita a
                   l'Àfrica, des de Gàmbia fins als llacs Albert i Victòria, sobretot a les grans selves i als
                   boscos de la vora dels grans rius; defuig les zones sense arbres. No sap nedar. Es
                   nodreix de vegetals (fruita, fulles, arrels, etc) i ocasionalment de carn. Diürn,
                   construeix plataformes a dalt dels arbres, on passa la nit i que només utilitza un cop.
                   La gestació sol durar uns vuit mesos i mig, i solen parir una cria a cada part, que la
                   mare transporta agafada al seu pelatge durant 4-6 mesos, després dels quals encara
                   en té cura. Solen viure uns 40 anys, i arriben a la pubertat entre 7 i 8 anys.
                   Generalment viuen en grups jerarquitzats de fins a 20 individus, dirigits per un mascle
                   dominant. Hom creu que, dins d'uns límits molt amplis, els grups són territorials.
                   Ultra la mímica i la gesticulació, es comuniquen mitjançant sons guturals, dels quals
                   hom n'ha arribat a identificar fins a 32. Hom en distingeix quatre varietats
                   geogràfiques. A causa de la seva notable intel·ligència (utilitzen objectes com a eines
                   rudimentàries) i de la proximitat evolutiva amb els humans són intensament estudiats.
                   Hom discuteix si la seva capacitat d'aprendre i emprar signes per a comunicar-se pot
                   ser comparable al llenguatge humà.