|
JANE GOODALL (Londres, 1934)
Des de la infància, Jane Goodall va sentir-se atreta pels
animals i pels
relats del Dr. Doolittle. Va treballar de cambrera i de secretària
per
estalviar i poder viatjar a l'Àfrica. Se'n va anar a Kènia
i va anar a
trobar Louis S. B. Leakey (per cert, la seva dona, Mary Leakey mereix
també
figurar a la galeria de dones notables) per dir-li que volia treballar
amb
animals. Després de fer-li una mena d'examen per veure els coneixements
que
tenia de la selva, Leakey va agafar-la primerament com a secretària
i el
1960 va envir-la a fer treball de camp, a estudiar els ximpanzés.
Al començament, els ximpanzés estaven cohibits
davant la seva presència.
Però amb paciència va proseguir-ne l'estudi i va descobrir
activitas del
comportament dels ximpanzés que ningú no havia
registrat abans, com ara el
fet que mengessin carn i que fessin servir branquillons com a eines
per fer
sortir els tèrmits dels seus caus. Va estudiar també
el comportament social
d'aquests simis i va descriure ell ligams existents entre mare i fill,
la
rivalitat entre la prole, i el comportament dels mascles (agressius,
dominadors i exhibicionistes; si fa no fa, com els mascles d'espècies
bastant properes).
Leakey va considerar que el no tenir un títol superior podia
ser un llast
per a la difusió del teball de Jane i va obligar-la a estudiar
etologia a
la Univ. de Cambridge, on va doctorar-se el 1965 (si el 1960 començava
a
treballar amb animals, sense tenir estudis, em sembla una carrera
universitària vertiginosa, però és la data que
he trobat). A partir de 1967
va dirigir el Gombe Stream Research Centre, a Tanzania
S'ha dedicat també a difondre el que havia après dels
ximpanzés. Ho ha fet
en publicacions científiques, com "Nature" i "Science", i mitjançant
escrits divulgatius, com els articles del "National Geographic" o en
els
seus llibres "Wild Chmpanzees", "In the Shadow of Man" i "Through
the
Window".
En un congrés que va tenir lloc a Chicago va veure pel.lícules
que s'havien
fet d'amagat en laboratoris d'investigació biomèdica,
en les quals es feien
servir ximpanzés, i va sentir-se com si li haguessin
mostrat un camp
d'extermini. Aleshores va començar a lluitar per la defensa
dels drets dels
animals, denunciant-ne el sacrifici innecessari en la recerca médica
i
establint refugis per acollir els ximpanzés capturats
il.legalment i
rescatats dels seus caçadors.
Ha fundat l'Institut Jane Goodall, a Ridgefield (Connecticut, EUA).
Ha
rebut nombrosos guardons internacionals. En alguna ocasió ha
estat
candidata al Premi Internacional Catalunya.
Hi ha fotos molt boniques de Jane Goodall amb els ximpanzés.
En recordo
una, crec que del "National Geographic" que sembla que conversi amb
un
ximpanzé. I una altra --potser la més reproduïda--
que és com una mena de
contrallum: els seus cabells una mica despentinats i la mà del
ximpanzé
estesa com aquella tan famosa de l'ET.
mercè piqueras