País de llops
Editorial Proa (novembre 2010)
Carles Maria Rovirosa i Branhauer, marquès de Torregrossa, llegeix al diari un article que el preocupa. Fa vint-i-cinc anys que ha acabat la guerra. A què treu cap remoure velles històries?
Avui és dimarts 24 de març de 1964. Aquest dia pot servir com a punt de partida, encara que no es tracti d'un dia especial. L'exlegionari Francisco de Paula Goyanes Toledo no ha menjat gaire cosa en tot el dia i ara tampoc té ganes de menjar res. Més aviat li vindria de gust beure qualsevol licor abans de tornar a la seva barraca. No es que sigui alcohòlic, senzillament vol que el deixin en pau. Quan beu potser parla massa. De vegades és preferible callar.
Celestino Sánchez-Pereda, periodista, compta els bitllets que ha aconseguit acumular al llarg dels darrers anys. Són molts diners, però ell en necessita més. Posa un full a la màquina d'escriure i comença a escriure un article. Sap que pot molestar a algunes persones. És difícil progressar sense molestar ningú.
El coronel Manuel Asensio posa les cartes sobre la taula i somriu. Li agrada guanyar i en especial li agrada veure com els altres perden. Què ho fa? Potser ha estat aquesta guerra, que els ha fet a tots vencedors. Potser han estat els darrers vint-i-cinc anys que han creat un País de llops . |
